Tant jugar, algun dia prendrem mal
Patti Smith es lamenta que s'hagin retallat les llibertats civils i afirma que l'extremisme islàmic és una excusa del terrorisme d'Estat. Si parem atenció al fet que Patti Smith continua cantant i dient el que li sembla, i per molts anys, costa imaginar que li hagin retallat cap llibertat; encara que ho negui, és probable que mesures tan incòmodes com els controls a l'aeroport hagin contribuït a mantenir la tranquil·litat del seu estil de vida. També sembla ociós recordar que a qualsevol país islàmic Patti Smith no podria cantar com canta, opinar com opina, vestir com vesteix ni criticar el govern amb la soltesa amb què ho ha fet tota la vida als USA, però cal recordar-ho perquè hi ha tòpics que gaudeixen de bona salut malgrat que no superin el contrast amb la realitat. Res de nou sota el sol ni sota els focus –hi ha gent que no pot fer un disc, una pel·lícula o un gargot sense reeditar un florilegi de consignes que contribueixen a fidelitzar el seu sector de públic–, però les mateixes crides a la revolució o a la subversió de fa vint o quaranta anys poden trobar ara un terreny més ben adobat.
Sense ànim de treure mèrits a Hitler, no era l'home més intel·ligent del Reich ni les seves idees cap prodigi d'originalitat; l'èxit en casos com el seu arriba quan la gent comença a parar atenció en subjectes que fins no fa gaire havia considerat estrafolaris i a buscar refugi en plantejaments simples de caixa o faixa. Això passa quan, enmig d'una crisi econòmica a la qual no es veu cap sortida, el descrèdit dels polítics habituals sembla irreversible i el seu llenguatge perd tota capacitat de convicció. En temps de torbament, sobretot els qui més indefensos es troben, no reclamen un debat argumentat sinó axiomes incontestables; llavors, velles banderes i idees que semblaven obsoletes retroben audiència. Els qui ara criden, inconscients o aprofitats, a la revolució, a les barricades, a bombardejar catalans o a envair Gibraltar no diuen res de nou; el que passa és que, enmig de l'angoixa i de la desorientació, i a falta d'un autèntic lideratge democràtic, molts que no se'ls escoltaven poden arribar a pensar que tenen raó i saben com treure'ns del laberint. Si els fan massa cas i es deixen endur, quan tothom arribi a veure que formen part del problema i no de la solució, haurem perdut un piló d'anys i guanyat una enorme collita de sofriment.
