El terror que ens mengem

Si Josep Pla formulés ara un dels seus cèlebres pensaments, probablement escriuria: som els pesticides, els antibiòtics i el mercuri que hem menjat. És el que penses després de sopar amb el reportatge, exhaustiu, rigorós, al capdavall inevitablement aterridor, emès per la televisió pública catalana dijous passat a l'espai Sense ficció. No, no és cap ficció, sinó la realitat que habitem, envoltada de productes legalment comestibles que, malgrat això, ens poden fer molt de mal gràcies a l'aliança verinosa entre una part de la indústria agroalimentària i la química dels laboratoris. Gràcies a la informació d'aquest treball periodístic, molts catalans hem conegut l'existència de l'Aspartam, un edulcorant patentat als anys vuitanta als Estats Units i que des d'aleshores ha substituït el sucre en tota la gamma de productes light. Indigna veure que s'ha comercialitzat arreu del món, malgrat els informes que advertien del risc que provoqui càncer, i fa fàstic descobrir enmig del reportatge la imatge d'un jove matancer que aleshores representava els interessos d'una empresa química i que més endavant, ja des del govern, va enviar els Estats Units a la guerra d'Iraq: Donald Rumsfeld. Sense fer alarmisme i contrastant les dades, el reportatge estén dubtes raonables sobre la carn, les verdures i el peix, i ofereix l'ecologisme alimentari com a únic refugi possible, això sí, més car. Alguns dels científics assalariats d'aquesta indústria sinistra es pregunten mirant la càmera si és convenient que una televisió terroritzi els ciutadans amb aquestes qüestions, amb l'argument sempre discutible de la casuística. La resposta és tan òbvia com contundent: sí, si és
el terror allò que ens amenaça.