Els servidors d'Espanya

Hem començat la setmana parlant de mossos que parlen en castellà i l'acabem parlant de guàrdies civils que no volen ni sentir una paraula en la nostra llengua i que, a més, s'enfaden de valent quan algú del país se'ls dirigeix en la llengua pròpia. Segurament la qüestió no és generalitzable a tota la Guàrdia Civil gironina, però no deixa de ser simptomàtic que, després dels anys que fa que vivim en democràcia, la llengua sigui, encara, motiu d'enfrontament entre ciutadans i els seus teòrics servidors. En el cas del pagès de Pau, el cas s'inicia quan els agents aturen un veí de la zona i el tracten com si fos un estranger. La provocació sembla clara i, si a això hi afegim una ferma voluntat de no entendre que aquí es parla una llengua diferent, amb tots els drets, doncs, ja som al cap del carrer. Les notícies d'algunes agressions a seguidors del Barça per la policia a Madrid, amb insults a Catalunya i el català, i les que arriben després de detencions d'independentistes a Mallorca, també amb vexacions i insults, no conviden gens a l'optimisme. Ja ho sabíem, però, dia sí, dia també, Espanya i els seus servidors deixen ben clar que no volen entendre'ns, ni en tenen ganes.