I ARA QUÈ, URBANITA?
Trets al cel
La Península està vivint un dels moments de més indignitat de la seva història. A part de l'evidència que ha robat tothom, des dels de la casa reial fins a l'últim buròcrata, la misèria s'ha instal·lat per les diferents capes de la societat. Diumenge passat, un policia municipal de paisà va disparar al cel quan es va veure envoltat de negres que intentaven evitar la detenció d'un dels seus companys, que es buscava la vida amb el top manta. L'escena es produïa al barri madrileny de Lavapiés, ben a prop de la plaça de Tirso de Molina. Indignats, els joves desesperats van abordar dos policies camuflats, un dels quals havia detingut el noi després d'utilitzar una porra elèctrica. A part de l'enèsima demostració de la policia perseguint treballadors sense cap mena de condició laboral, l'actuació vulnera el més mínim sentit comú perquè posa en risc la vida dels veïns: els projectils podrien haver entrat per les finestres o els balcons d'un carrer especialment estret. Per detenir un noi que ven bosses i ulleres d'imitació s'ha de disparar? Quina és la prioritat: els lladres o els venedors de xavalla i les prostitutes?
L'endemà, veig una escena semblant a la plaça Catalunya. A mig matí, policies també camuflats intenten detenir africans del top manta. Un d'ells s'escapa i un altre s'acosta educadament per intentar recuperar el material. Fent-me el despistat, escolto els dos policies. Parlen en castellà, amb el mateix accent de televisius de Paquirrín i companyia. Com a mínim, però, no treuen les pistoles.
Sempre havia escoltat que la policia abans ha de protegir la vida de les persones que posar-les en risc. Són escenes quotidianes lamentables d'un temps a oblidar. No es pot armar ningú que no tingui un mínim d'educació. O sí?
