Crèdit

A la novel·la Opinions d'un pallasso, Heinrich Böll explica que el pitjor que pot passar a un pallasso és que es rigui de les seves pròpies ocurrències. No sé ben bé per què –en realitat, això que acabo d'escriure és una fórmula retòrica– però aquest fragment de la novel·la de Heinrich Böll em va venir al cap quan vaig sentir Mariano Rajoy –i també quan vaig llegir els seus mariachis– que Europa no havia intervingut l'Estat espanyol, sinó que només li havia donat una línia de crèdit. Sí, em vaig dir: el pitjor que li pot passar a un mentider és que es cregui les seves pròpies mentides.

Sobretot perquè és molt fàcil d'enxampar-lo. Alhora que Rajoy declarava que no era un rescat i que, per tant, no caldria fer-hi esforços suplementaris, des de l'Eurogrup s'anunciava tota una sèrie de mesures draconianes. Algunes seran doloroses perquè les pagarà la ciutadania, com gairebé sempre: s'apujarà l'IVA aquest mateix any (segurament amb algun truc, per negar que es faci), s'abaixaran les pensions i les prestacions de l'atur i s'accelerarà el ritme d'allargament de l'edat de jubilació.

I quan tot això passi, què? Doncs molt fàcil. El govern espanyol, acotxat pels seus amics incombustibles (mentre duri la subvenció), afirmarà que les circumstàncies obliguen a incomplir les promeses. Que és necessari per salvar el país.

Una de les mesures que aplicaran amb més entusiasme i dedicació serà la intervenció de Catalunya. Ja hi ha qui prepara, a Madrid, una festa per celebrar que Espanya torna a ser una. Alguns encara s'alegraran de la crisi.