Decisió

Bona part d'Europa, si més no a les seves cancelleries, estarà pendent avui del que passi a Grècia. Perquè depèn de com quedi el govern que avui es tria a les urnes, pot haver-hi un bon sotrac financer. Alguns preveuen una expulsió de Grècia de l'euro, fet que podria provocar una sortida en cadena d'Espanya i Itàlia. Altres afirmen que, com ha passat sempre a Europa, hi haurà una intervenció salvadora en el moment límit.

Jo no sóc gens amic de les previsions, perquè la realitat acostuma a contradir-les amb una crueltat directament proporcional a la seguretat amb què parla o escriu l'opinador. Però crec que a Grècia hi ha un parell de fets notables que ajudaran a entendre els resultats. Primer: hi ha la por que la situació encara empitjori si no s'accepten els ajustaments que imposa la resta de la Unió. És clar que ja hi ha molts grecs que tenen la sensació que han arribat al límit, que no es pot estar pitjor. Segon: molts grecs, com passa a l'Estat espanyol, no se senten responsables del desori, sinó que acusen un govern –o uns bancs– massa generosos i que no van filar prim a l'hora de quadrar els comptes. I tercer: que Grècia està vivint tot aquest procés com una immensa humiliació nacional. Això explica l'ascens de les opinions radicals. Tant dels que volen dir adéu a una Europa que els escanya com dels que s'hi volen quedar, però fent fora tothom que considera responsable de la seva situació, és a dir, dels immigrants.

Només m'atreveixo a expressar l'esperança que Europa en surti més enfortida després d'avui.