Escudella i carn d'olla

En el Dic­ci­o­nari de la llen­gua cata­lana de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans, l'accepció d'escu­de­lla i carn d'olla podria ser la que segueix: “Mas rei­vin­dica la sobi­ra­nia fis­cal, que –diuen– pot afec­tar el ràting”. Quin de ràting, el de diari o el de mudar? “Rajoy avala que el PP català no blo­quegi el pacte fis­cal”. Ho avala perquè pensa que no l'obtin­drem. “El minis­tre d'Eco­no­mia pro­met a Cata­lu­nya Banc que tindrà l'Estat com a inver­si­o­nista majo­ri­tari”. Ostres! Tenint en compte la soli­desa econòmica de l'Estat, ja poden tan­car. “El rus Putin, nova­ment pre­si­dent, diu que està molt pre­o­cu­pat per la crisi de l'euro­zona”. Ja se sap, els rus­sos sem­pre han patit molt per Europa. Un no sap mai si aco­llona molt o força. “Ale­ma­nya arma amb sub­ma­rins nucle­ars Israel”. Essent com és un país paci­fista (llamp del cel!) fa molt bé. Els volen per jugar els nens. “El paper de Rato resta en el pen­dent”, es pot lle­gir. Amb l'aco­mi­a­da­ment de pel·lícula que li van fer i el palet de bit­llets de 500 que li endos­sa­ren, ha d'estar molt, molt pre­o­cu­pat. “El minis­tre d'Eco­no­mia asse­gura que la situ­ació bancària espa­nyola és diàfana”. Qui et fot! Quina vista que té aquest home! “Sarkozy s'estrena com a ex amb gran dis­creció”. Amb dis­creció? Es devia tro­bar mala­ment. “L'amnis­tia per­met regu­la­rit­zar béns pagats en part amb diner negre”. Atenció: es tor­na­ran a veure bit­llets de 500 euros amb olor de res­clo­sit. “Espa­nya ho fa tot bé”, ha dit el minis­tre ale­many de Finan­ces. Ostres! Si fent-ho tot tan bé anem com anem, què pas­sa­ria si ho féssim mala­ment?

“Brus­sel·les i París han pres­si­o­nat per reforçar el nos­tre fons de res­cat”. No és per sim­pa­tia: la balança és al seu favor! Ara que la dama viatja sola han obert l'ull. “Botín –que no dorm mai–, si es pro­du­eix el sane­ja­ment de la banca inter­vin­guda, estima que la xifra necessària per a les qua­tre enti­tats és la de 40.000 mili­ons d'euros. Però l'FMI creu que hau­rien de ser 50.000 mili­ons”. Traduït a pes­se­tes —un és romàntic— fa basarda: 8.​319.​300.​000.000 de pes­se­tes. “Ahir, dis­sabte, en els mit­jans econòmics euro­peus es donava per fet que l'informe de l'FMI entre ahir i avui seria apro­vat pel govern espa­nyol”. El sí de la Merkel al res­cat de la banca espa­nyola ha pre­ci­pi­tat les coses. Si es pro­du­eix, es pot dir que és la millor noti­cia econòmica dels últims vint anys. Pot ser el ser-hi o no ser-hi.

Hi ha en aquest moment una allau d'escu­de­lla i carn d'olla refe­rida a l'eco­no­mia euro­pea, amb xifres que pro­du­ei­xen cal­freds, de les quals també for­men part les man­don­gui­lles de bona part de la banca espa­nyola.

La res­pec­ta­bi­li­tat, seri­o­si­tat, fia­bi­li­tat, ope­ra­ti­vi­tat i solvència, on paren? Entre tant de safa­reig, bri­lla una resur­recció: s'acce­lera la cons­trucció de l'eix medi­ter­rani. Visca! (No sé ben bé per què estic eufòric: un és així.)