Espais d'afirmació

S'acosta ja l'estiu i, amb crisi o sense, no són pocs els compatriotes que faran una escapadeta d'uns dies i, per això, als llocs més insospitats del món t'hi trobes sempre catalans. Vet aquí un magnífic exèrcit pacífic i gratuït de promoció de l'existència del país a l'exterior. I la batalla pel coneixement de Catalunya als cinc continents és imprescindible si, un dia, volem que, a més de conèixer-ne l'existència del país, hi hagi qui en reconegui la seva causa nacional. El fet de viatjar permet, de forma amable i sense gaire esforç, que tothom s'impliqui personalment, des de la seva quotidianitat, en la construcció d'espais d'afirmació nacional. I que ho faci, al marge de l'acció de les institucions, els partits, les entitats, com un gest conscient d'acció individual.

Hi ha un caramull de moments i circumstàncies on podem contribuir, en la creació d'espais on afirmar la nostra identitat nacional i a què aspirem com a país. I podem fer-ho sense vulnerar cap llei, ni transgredir cap norma legal, tot activant la imaginació i aprofitant totes les possibilitats del dia a dia. Es tracta, tan sols, d'actuar amb normalitat absoluta, a partir de la nostra condició catalana, sense complexos. Com un anglès, un espanyol, un francès... Fora del país tenim l'oportunitat de contribuir a ubicar-lo en el mapa, en el moment de fer constar el país d'origen o residència, nacionalitat i altres dades, en el registre de l'hotel, contractant excursions, reservant restaurants, signant llibres de visites, contestant enquestes pel carrer, a les adreces de cartes i postals enviades des de l'estranger, etc.

En tots aquests casos, “català/catalana” i “Catalunya” han de poder-hi constar amb naturalitat i ja són molts els que ho fan així. Diguem què som i d'on som com la cosa més normal del món, sense amagar-nos-en, exhibint com fa tothom, però sense caure en l'exageració contraproduent, el nostre propi repertori simbòlic (cintes amb els colors nacionals per identificar l'equipatge, “Catalunya” als identificadors, etc.). I també interessant-nos en museus, excursions i visites guiades, per si hi ha material en català, rètols en la nostra llengua al costat de les altres, així com guies i professionals competents per atendre els milers de turistes que cada any visiten certes destinacions i en les quals passem desapercebuts, enmig d'una altra denominació i dins un grup nacional que no és el nostre. Si els turistes, els clients en definitiva, no reclamen mai una atenció adequada en el propi idioma, sempre donaran per suposat que ens encanta de no existir internacionalment, que ens parlin en castellà i que ens tractin com a espanyols.

Sense moure'ns de casa, per exemple, actuant sense barreres mentals, aquests espais d'afirmació ja els podem anar guanyant a internet, on la presència catalana és ben sòlida i on podem ajudar a fer-nos presents sense filtres innecessaris. I podem començar per aquí, demanant a les llibreries guies en la nostra llengua i sol·licitant-hi manuals de conversa en català i en l'altra llengua del país o ciutat que ens agradaria de poder visitar, amb l'objectiu de passejar-nos pel món i evitar que ens prenguin pel que no som quan algú guaiti el títol del llibre. Alhora, premiem les editorials que ja fan aquesta tasca i estimulem que s'espavilin aquelles que, podent-ho fer, encara no ho fan, perquè potser creuen que no és negoci. És molt útil, a fora, dir que ets de Barcelona o de molt a prop, i que aquesta ciutat és la capital de Catalunya i, doncs, som catalans. De fet, es coneix molt més la capital que el país i aquesta és una marca atractiva i positiva (Barcelona, Barça, Gaudí, circuit de Catalunya) que hem de saber utilitzar a favor nostre. És inesgotable la llista de llocs i moments en els quals podem exhibir, sense estridències, però sense ambigüitats, la nostra catalanitat, per tal de bastir els nostres particulars espais d'afirmació nacional.