Una ciutat digna de ser viscuda

Durant aquesta setmana hem pogut gaudir a Girona d'un gran espectacle. La ciutat s'ha omplert de flors, com any rere any en arribar la primavera, i el centre històric s'ha emplenat de meravellats turistes i de ciutadans locals que han aprofitat per redescobrir la seva ciutat des d'un nou punt de vista. Els muntatges florals que desenes d'artistes han instal·lat als carrers i patis del Barri Vell han decorat les antigues construccions de pedra amb un esclat de colors. Als que coneixem la ciutat i hi vivim durant tot l'any no ens fa falta que la Nacional Geographic ens en remarqui la bellesa, perquè és molt fàcil apreciar el gran atractiu artístic i monumental de la zona antiga de la ciutat. Un centre històric, d'altra banda, que està ple de vida i extremadament ben restaurat i conservat, si el comparem amb altres ciutats no tan llunyanes. La ubicació de la universitat, la potenciació del comerç i de les activitats culturals, i la desviació de la circulació pel perímetre de barri dota de vida la zona, i la fa agradable per passejar-hi.

Podria continuar enumerant les coses positives d'aquesta petita-gran ciutat, que són moltes, però tot i apreciar-les no aconsegueixo treure'm del cap la sensació que tenim una gran dependència de la bellesa que ens ha llegat la història, que vivim encara de les pedres del passat. L'encant del sòlid barri antic no té res a veure amb el que ens podem trobar quan sortim dels seus límits. No hem sigut capaços de crear una ciutat mereixedora de les seves arrels, i hem prestat poca atenció al fet que el que nosaltres construïm en l'actualitat ha de durar tants segles com les antigues construccions de pedra. Els edificis d'avui dia es pensen per a una durada de 50 o 100 anys, i ja es pacta amb aquesta curta vida quan es pensa en els materials que els compondran. Es para poca atenció en la configuració d'uns carrers en què els blocs de pisos i els magatzems deteriorats i abandonats conviuen sense que ningú es plantegi tirar-los a terra o restaurar-los per revalorar-los. La mateixa carretera de Barcelona, per posar un exemple, una de les principals portes de la ciutat, i per tant una carta de presentació per a la gent que ve de fora, es troba en un estat bastant lamentable de desordre urbanístic, amb unes voreres mínimes que la fan desagradable per passejar-hi, cosa que tampoc afavoreix el comerç d'aquella zona.

És ben cert que el Temps de Flors representa un gran impuls econòmic per a la ciutat, i que la promoció i el prestigi d'una mostra que ja va per la seva 57a edició ajuda a situar Girona com un punt de parada indispensable del turisme. Sóc també conscient que en la situació actual no es poden plantejar grans millores, però sí que penso que tots hauríem de fer una reflexió més enllà de l'admiració per la feina ben feta dels nostres antecessors gironins, i lluitar perquè la nostra ciutat en la seva totalitat sigui en un futur digna de ser visitada, i digna de ser viscuda.