País

Als autors que escrivim per a nens i nenes, les editorials en envien de tant en tant a fer xerrades als centres. Amb els petits és una meravella. Veure les carones expectants, sentir-los riure, escoltar les preguntes que et fan... Acabo d'arribar del Montsià. De Girona a Ulldecona, anar i tornar, hi ha sis-cents quilometres. Sí, és una tirada i moltes hores. Alguns autors declinen la invitació –és evident que, comptant el temps que hi has d'invertir, no surt a compte–, però jo trobo que val molt la pena. (El que és més còmode és anar a l'escola del poble del costat i tornar a dinar a casa!). No podia anar a Ulldecona sense passar per l'Ampolla, on havia estat feia molts anys alguns estius. Recordava el sol llevant, encara no alçat del tot, a mig coronar, que es reflectia en l'aigua i que ho esquitxava tot d'una llum que m'encegava i m'accelerava els sentits. Des del balcó d'una petita pensió (que ara és una entitat bancària), mirava el mar i pensava en l'home de qui m'havia enamorat (que per sort ara és l'home de la meva vida!). Trenta anys! Han passat trenta anys i, com si sabés que hi tornaria a anar, la claror del matí a l'Ampolla era posada allà mateix, amb la mateixa intensitat, la mateixa quietud, per recordar-me la meva joventut, el desig i el sentiment d'eternitat que aquells dies m'omplia el cor.

La crisi ens ha de fer, per força, més humils i alhora molt més orgullosos del que és nostre. Aquest estiu hem de ser els primers turistes de casa. Tenim un país magnífic, que no és tan petit i que desconeixem massa. I per si no n'hi hagués prou: al territori la llengua és viva, és pura, és autèntica, i sentir parlar català amb tants accents és una injecció d'entusiasme i de fe en el futur del català. I per als petits és la possibilitat d'aprendre in situ que la llengua és una i és diversa; si volten pel país no caldrà que s'estudiïn de memòria els dialectes!