Visca el català!

En aquests moments una mica, o força, rúfols per al català, en què un dia sí i l'altre també veiem com s'intenta arraconar-lo mitjançant prohibicions, desautoritzacions i altres formes de genocidi lingüístic, m'ha arribat a les mans una carta, una carta física, enviada per correu postal des de la localitat alemanya d'Hamburg, en què un veí d'aquesta històrica ciutat estat hanseàtica m'explica, en un català d'impecable redacció, que quan va estiuejar per primer cop a Catalunya pels voltants del 1988, va descobrir El Punt i, amb ell, en Sísif, i que aquesta tira còmica –almenys és el que jo pretenc que sigui– diària va ser per a ell “un motiu i una eina per aprendre el català”. Més endavant, aquest ciutadà d'Hamburg em fa saber que, tot i viure “en indrets del món als quals El Punt no es venia als quioscs, he pogut seguir el vostre heroi per la versió publicada a Internet. Sísif (junt amb Lluís Llach, Isabel Clara-Simó, Jaume Fuster i molts altres) m'ha ajudat a continuar a aprendre i apreciar la vostra llengua i cultura”. I encara hi ha més. Aquest senyor, de nom de pila Frank, escriu “trobo que he de fer la meva contribució en compensació per tot el que Catalunya em va donar”, i em detalla aspectes d'un treball que ha fet a Viquipèdia i que, per tractar-se d'un tema que m'afecta personalment, m'estimo més deixar-ho aquí. Perquè allò que realment interessa i ens hauria d'omplir de goig als que estimem la nostra llengua és saber que hi ha persones d'altres països que, com Herr Frank, l'han volgut aprendre per poder entendre's amb els qui la parlem i endinsar-se en la nostra cultura. Per a ell, “aprendre una llengua és tan divertit com enriquidor”.

A les Efemèrides d'avui es diu que l'any 1976, a Sud-àfrica, durant l'Apartheid, van ser assassinats set-cents nens perquè s'havien rebel·lat contra la imposició d'aprendre l'afrikaans, una mena de neerlandès i la llengua dels blancs en el poder. És evident que les víctimes de l'atrocitat eren criatures d'ètnies amb llengua pròpia, que la política racista pretenia eradicar. Per això sembla estrany que ara i aquí, en plena democràcia, s'intenti fer desaparèixer el català de la vida pública. Em recorda una anècdota de la Girona sota el franquisme: a una botiga que tenia a l'aparador rètols en castellà, anglès, francès i català, el governador civil li va fer treure el que era en català.