Record de Vicenç Bou

Confesso que l'apunt d'avui és del tot subjectiu. No pot ser de cap altra manera si els parlo d'en Vicenç Bou, torroellenc com un servidor i autor d'algunes de les composicions sardanistes més populars i vibrants de tots els temps. Em costa ser objectiu amb Bou, no només pel fet que de compartir lloc de naixença, esperit empordanès i una gran estima per la nostra vila i el seu entorn natural, sinó també pels lligams amb la seva família: el seu fill Rogeli em va tallar els cabells durant la infantesa i el seu nét Albert ens va fer descobrir a uns quants joves torroellencs el valor de la llibertat i la passió per la literatura. De Vicenç Bou, m'admira encara la capacitat que tenen les seves sardanes, sovint molt senzilles, és cert, de transmetre alegria. Malauradament, les sardanes continuen sent les grans oblidades de la cultura popular del país, tot i gaudir de molts seguidors arreu. Justament, aquests seguidors i coincidint amb el Dia Universal de la Sardana, han decidit recordar avui Bou programant en totes les ballades la coneguda El saltiró de la cardina. Una altra manera d'homenatjar el compositor és a través del disc Vicenç Bou revisited, on la Cobla Marinada revisa i versiona les sardanes més conegudes d'un autor que és tot un clàssic.