El temps és or
Diuen les notícies d'agència que el tennista manacorí Rafa Nadal ha pogut recuperar el rellotge que li havien robat. Es tracta d'una notícia fora de sèrie almenys per dues raons. Una, perquè el fet que et robin un rellotge no acostuma a ser notícia. I, dues, perquè el fet de recuperar un rellotge robat tampoc acostuma a ser notícia. Però, és clar, aquí no es tracta d'un rellotge qualsevol robat a una persona qualsevol, sinó a Nadal. Molta gent no devia saber fins fa pocs dies que Nadal usa (quan juga) rellotge, i que aquest rellotge és de la marca Richard Mille. Ara, ho sap més gent. D'això es tracta. Un doble fet accidental (el robatori i la recuperació) que han funcionat com a reclam publicitari.
És clar que el rellotge en qüestió no és un rellotge qualsevol. En una època en què, per la universalització de la telefonia mòbil (amb servei de rellotgeria incorporat), les vendes de rellotges han caigut en picat, i en què l'oferta del models de fantasia està sobresaturada, és lògic que el mercat de la rellotgeria s'hagi especialitzat en els models de luxe o de superluxe. Els rellotges d'ara són objectes de fetitxisme vinculats a un nom o a una marca famosos, amb un preu insostenible en la misèria que corre. Aquest és el cas del rellotge de Nadal, valorat en uns 370.000 euros.
Enmig de notícies que tenen a veure amb la penúria econòmica de tanta gent, incrustar-hi la notícia de la desaparició i posterior reaparició del rellotge de Nadal és una burla al sentit comú. Diuen que del model de rellotge que anuncia Nadal només n'hi ha 50 unitats en tot el món i si descomptem l'exemplar que ell té (que torna a tenir) només en queden 49. Seria curiós saber qui són els propietaris d'aquests rellotges. Però més curiós seria saber per què, tenint en compte que Nadal anuncia el rellotge des de l'edició del 2010 del Roland Garros, ho ha continuat fent aquest 2012. En dos anys (a més, dos anys d'èxits de Nadal) no hi ha hagut temps suficient per vendre els 49 exemplars de l'estoc? Si es tractava d'una activitat comercial, la maniobra és un autèntic fracàs. És clar que, potser, no es tractava de vendre el model que llueix Nadal, sinó qualsevol altre model de la mateixa marca. I, si és així, tant faria que Nadal porti el model exclusiu com que controli el temps amb un rellotge de terra batuda.
Al pispa del rellotge de Nadal, un empleat de l'hotel en què s'hostatja habitualment el tennista a París, li han caigut sis mesos de presó per la malifeta. Més que amb justícia ràpida, el cas s'ha resolt amb justícia puntual, d'una precisió cronològica digna del cos del delicte.
