Selectivitat: (: - ( ???...!!!

Per un professional de l'ensenyament secundari, la lectura dels exàmens de la prova de selectivitat de llengua catalana i de llengua castellana pot resultar sagnant. Ja fa anys que en els medis universitaris, sobretot en humanitats, (i no només!), la perspectiva de què és coneixement intel·lectual va de baixa. La cosa ja comença entre els ensenyants dels aprenentatges de 3 a 6 anys, segueix amb els mestres de primària, continua entre els de secundària, i desemboca fatalment a la universitat, d'una manera lenta, invisible, però gradual i implacable. La raó de tot plegat, dit de manera sumària, rau en la dispersió, gairebé la desaparició, del coneixement conceptual, abstracte, dins el riu del no-esforç comprensiu i el mar de la facilitat tecnològica. Tot plegat abraçat per l'univers del racionalisme i l'utilitarisme més primari. Si no, no s'entén que a algú li vingui al cap que estaria bé contestar amb creuetes una pregunta que demana respondre amb un raonament abstracte que cal fer explícit (car si no es fa explícit, no pots dir que s'ha assolit el coneixement). Fer preguntes de literatura amb respostes A,B,C, indica que qui pregunta no sap literatura, car preguntar què diu o fa a tal escena tal personatge de tal novel·la no és preguntar res literari, car això és una anècdota, útil només per a un control tècnic de lectura per comprovar si s'ha llegit o no el llibre. Però si s'ha entès, no.

Doncs bé, vegi el lector què s'ha preguntat enguany als joves de 18 anys, després de 16 anys d'aprenentatge: quina idea té un personatge sobre el conflicte hispano-nord-americà (de nul valor dins la novel·la barojiana El árbol de la ciencia); quin valor expressiu té una emoticona posada al final d'una frase verbal (?); ordeni vostè les parts d'aquesta recepta de cuina (un exercici de 2n d'ESO, el text instructiu); què pensa el mateix personatge anterior sobre la vida al camp, amb opció A,B,C,D; a la part gramatical, se li fan 18 preguntes sobre sintaxi (la majoria A,B,C,D), a 0'1 per cadascuna, un total de 2 punts sobre 10, quan la sintaxi és el resultat comprensiu d'un fet abstracte al qual molts alumnes no arriben mai (per això només dos puntets). Tot això pel que fa a l'examen de castellà. El de català encara aprofundeix més: faci vostè una llista dels éssers vius (i s'aclareix “animals o persones”!!), del text de Víctor Català, i li donem un punt; si ens fa un retrat físic, social i psíquic d'un personatge, li donem 0'5, i si contesta 12 preguntes de sintaxi, dos punts, quan a la sintaxi cal distingir entre una subordinada substantiva, una de relatiu o una de condicional. Comptar éssers vius d'un text de 22 línies és un exercici intel·lectual de primer ordre.

Els textos escrits que se'ls demana, no passen de 80 paraules, sobre idees tan profundes com recordar una escena personal de pau interior, tot aclarint a l'alumne que per contestar pot “pensar en una excursió al camp, o a la muntanya, unes vacances al poble, etcètera”. I el que és de poble, unes vacances a ciutat? I per què personal? No pot ser imaginat? No és intromissió en la intimitat, això? I com confirma que sigui “personal”?... On es raneja en el surrealisme és en la diferència entre múscul, muscle i musclo, en què, per posar-hi més rigor, si l'alumne no se'n surt amb una definició, pot emprar un exemple (dic jo oracional, no? perquè potser algun farà un dibuix...). Però no en tenen prou: en l'opció B, sobre un text de Bibiana Ballbé, cal cercar fragments on s'expliqui “d'una manera o altra, que és difícil trobar lloc on asseure's”. També cal explicar el significat del fragment “Es triga quatre segons per anar d'aquí a la porta. Jo te'n dono dos”, sense usar cap mot clau de la frase. I per acabar-ho de rematar, cal recordar una frase de pel·lícula, cançó o llibre (en aquest sospitós ordre), i explicar el sentit que té i per què “m'agrada”. Posats a contestar, jo en recordo una de Machado: “Todo necio / confunde valor y precio.”

I acabo amb la meravella de posar lectures obligatòries, i a l'examen donar l'opció B, on apareix un text d'Eduardo Punset que comença així: “Científicamente se ha demostrado que son necesarios cinco cumplidos seguidos para borrar las huellas perversas de un insulto”, frase que per ella mateixa hauria de suposar una denúncia de tots els col·legis científics del món. O bé un text d'una periodista presentadora reportera, text d'una lleugeresa manifesta. Cal llegir Baroja i Víctor Català, si després hi ha una opció B absolutament anticientífica? 96% d'aprovats. Només faltaria. El 4% restant havien sortit de festa la nit anterior, sens dubte. Potser també els nostres examinadors, de festa intel·lectual, vull dir. Ah, no, és veritat que tot plegat és política. Només faltaria que no anessin a la universitat, a omplir les aules, i que no sabessin castellà a Catalunya. I jo que em pensava que els ensenyàvem a pensar! De bona font sé que un alumne a la pregunta sobre la conjugació de la tercera persona del futur simple de subjuntiu (a 0'10 punts per encertar-la) del verb castellà caber, ha exclamat a mig examen: “Però això existeix?” Doncs això, tot això, existeix. La dispersió, la facilitat, la discontinuïtat, el fragment, la realitat compulsiva. I nosaltres aplaudint. Amb certificat oficial.