2.182 imatges

Ara que hem estrenat un altre estiu, si algú té ganes de saber com eren els estius i els estiueigs de fa mig segle, té al seu abast una oportunitat única. L'Arxiu Municipal de Palamós disposa des de fa uns mesos de la còpia digital de 2.182 imatges fotogràfiques del dia a dia de la Costa Brava, cedides per les filles del fotoperiodista Antoni Crosa (Palamós, 1916-1984), fetes bàsicament durant els anys mil nou-cents seixanta i setanta.

Va ser durant aquell període que el fotògraf va treballar de valent com a corresponsal gràfic de la costa per a rotatius de Girona, Barcelona i Perpinyà i per a les agències Efe i PI. En aquells anys agitats de daltabaixos i canvis, va retratar-ho tot: el que hi havia, el que passava, el que quedava i el que s'estava perdent. Va copsar la cara eufòrica del turisme i també els seus estralls. Era impossible acostar-se al litoral i no trobar-lo: va retratar el peix més gros i el vaixell més singular, la soledat del mar i l'aglomeració de les platges, la desaparició de les cases típiques i el creixement dels gratacels, les processons marítimes i les disbauxes nocturnes, l'anar i venir dels polítics i dels personatges populars. Ningú no sabia tantes coses de la Costa Brava com ell i, sobretot, ningú no disposava de tanta informació documental.

S'ha dit que la fotografia periodística és l'art del pressentiment, perquè el professional s'ha de trobar en el lloc oportú un segon abans que l'esdeveniment es produeixi. L'Antoni Crosa, periodista nat, tenia la rara intuïció de ser sempre allà on saltaria la notícia, i l'habilitat suficient per fixar-ne la imatge. S'ha dit també que els periodistes som capaços d'inventar-nos moltes coses, però n'hi ha una que no es pot inventar, que és la fotografia; per fer-la s'hi ha de ser, i en Crosa sempre hi era. Això li va permetre d'atresorar un material gràfic de primer cop d'ull sobre la vida quotidiana que des de la seva mort havia romàs ocult, potser magníficament desordenat com ell mateix el tenia en vida. Ara, però, degudament catalogat i digitalitzat, dibuixa i testimonia la transformació d'un litoral que és també la metàfora i la il·lustració plàstica de la transformació del país.