Sortu i el principi de legalitat

Sabem que les per­so­nes que amb més força cri­den per la defensa del prin­cipi de lega­li­tat són les pri­me­res a incom­plir la llei. L'Esta­tut, entre el seu text i el de la sentència afe­gida fins i tot dona­ria pro­ble­mes a qui volgués res­pec­tar-lo, però els que el van negar, per molt que diguin que la llei (la de les ban­de­res, l'auto­no­mia ara­go­nesa sobre la parla de la Franja, o la d'esta­bi­li­tat pres­su­postària autonòmica) s'ha de com­plir, han tro­bat en la crisi una ocasió única per dir que això de l'auto­go­vern sols es res­pecta en temps adi­ents per a la lírica.

En això d'incom­plir la llei, però, hi ha experts d'arreu. La Gene­ra­li­tat, mal­grat apli­car, diu que pel prin­cipi de lega­li­tat, els decrets de les reta­lla­des cen­trals en edu­cació i sani­tat (aquests que menys­te­nen l'Esta­tut) anun­cia que hi pensa recórrer davant el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, però ni creu en aquest tri­bu­nal, ni mai ha apli­cat altres nor­mes cen­trals que també con­si­de­rava que envaïen les seves com­petències. Però en fi, ja se sap que això de les lleis no és més que l'excusa per fer pas­sar per allà on toca el ciu­tadà cor­rent i aquells pri­vi­le­gi­ats que es dei­xen caure per fer veure que el sis­tema fun­ci­ona (Millet, Dívar, Urdan­garín en són exem­ples) Men­tres­tant, el con­se­ller Puig diu que li sem­bla “simpàtic” el “no vull pagar” als peat­ges, sense ado­nar-se que en un següent incom­pli­ment pot treure'l del càrrec algun perillós sal­vapàtries.

En fer de la lega­li­tat una mena de corda elàstica que s'adapta al que més con­vin­gui, el cas de Sortu dóna per a molt. Amb impe­ca­ble defensa jurídica, els inte­grants d'aquest par­tit polític, hereus, seria infan­til negar-ho, de les for­ma­ci­ons polítiques des­til·lades en dife­rents eta­pes per Herri Bata­suna, van deci­dir com­plir la llei: ate­nint-se a la de par­tits polítics, la no-impli­cació dels seus mem­bres en cap tipus de delicte i la con­demna explícita de la violència ter­ro­rista per part de la for­mació els per­me­tia com­prar bit­llet cap a la democràcia. Les con­seqüències polítiques de la seva incor­po­ració al ven­tall de par­tits pre­sents a les pro­pe­res elec­ci­ons autonòmiques bas­ques no poden, no hau­rien de con­ta­mi­nar la decisió judi­cial sobre la lega­li­tat de Sortu, però és obvi que han pesat en la decisió i que pesen en els elo­gis o crítiques que se n'han fet després. Però el cert és que ara Sortu com­pleix for­mal­ment els matei­xos requi­sits que PSOE, PP o Falange. Té la mateixa manca de trans­parència en el seu finançament que tots aquests i tants altres, el seu fun­ci­o­na­ment intern és tan poc democràtic com qual­se­vol...

Mal­grat ajus­tar-se fil per randa a la llei, el TS ente­nia que era una for­mació il·legal, i l'ajus­tada majo­ria que en el TC ha con­tra­dit (altre cop) el TS mani­festa ben a la clara que per a molts apli­ca­dors jurídics amb com­plir la llei no n'hi ha prou. Juris­tes i polítics no se'n refien, de la sin­ce­ri­tat dels seus esta­tuts, en el fons perquè tot­hom sap que aquests es poden can­viar, vio­lar, rein­ter­pre­tar i tants altres infi­ni­tius metàfora de la mani­pu­lació ad hoc. Es vio­len esta­tuts com es vio­len lleis ¿O no accep­ta­rem infrin­gir totes les nor­mes urbanísti­ques que s'apli­quen rigo­ro­sa­ment sobre els par­ti­cu­lars, per per­me­tre Euro­ve­gas, en nom de l'“interès gene­ral”? ¿No es farà el que cal­gui con­tra la llei que sigui, o inven­tant-se'n una de nova com a Port Aven­tura? Sí, jo també hi he anat, però recordo que tit­lla­ven de Gran Kahn els governs del pre­si­dent Mara­gall, i ara començo a pen­sar que sols era perquè no seguia el guió de com sal­tar-se, amb ordre, el pobret prin­cipi de lega­li­tat.