Tothom pot ser un heroi!

En pocs mesos, Pere Navarro ha aconseguit l'impossible: fer-nos enyorar el carisma de José Montilla. Superar la trempera política de l'increïble home normal era tot un repte, perquè els catalans coneixem en escreix el caràcter titànic del Molt Honorable (segons consta a la web del Senat, des del seu nomenament, Montilla hi ha fet una interpel·lació, tres preguntes orals i trenta-tres d'escrites, justificant a bastament un sou que no goso cercar per no posar-me de mala llet). Però Navarro ha superat la cabriola del seu antic sentinella, i no n'ha tingut prou de confirmar la contínua sagnia d'escons del PSC ni la deriva moral d'una oposició irresponsablement apocalíptica. Ara, Navarro dispara el seu talent polític contra una de les poques illes verges de l'esquerra catalana: els sindicats. Conscients de la situació econòmica, i pesi a qui pesi, els líders catalans Álvarez i Gallego s'han definit inequívocament a favor del concert. Doncs a Navarro li ha sorgit pressa per esmenar la idea, disparant-los que “donar consignes als partits queda fora de les seves competències”. Aquesta, Pere, és per emmarcar! Quines competències? Per què els sindicats són amics quan critiquen les retallades i passen a ser el dimoni quan reivindiquen el concert? Però el geni no té aturador: Navarro s'entesta a posar com a condició al pacte fiscal la presència de l'Estat en la futura Agència Tributària Catalana. Per què, Pere? Quin problema hi ha que tots els integrants de la gestió d'impostos siguin catalans? Tenen algun problema genètic, alguna tara mental que se'ns escapi, a la resta de mortals? Tot això faria riure, si no fos que la davallada del PSC pot provocar, com mostren les enquestes, un auge del vot de Ciutadans i altres happy flowers cosmopolites. Navarro faria bé d'abandonar l'efecte Hollande (que Merkel acaba de castrar amb alguns euricus més d'allò que val un rescat bancari) i començar a fer política. Ja saps que de senador, Pere, sempre t'hi podran col·locar, però d'un home normal com tu s'esperava molt més. Alça't i vola, Pere, que en aquesta Europa tothom pot ser un heroi!