Opinió

LA CRÒNICA

DE l'ebre

Oli d'oliveres mil·lenàries

Les ter­res cata­la­nes de l'Ebre són la zona de major pro­ducció d'oliva de Cata­lu­nya. Si hi afe­gim el nord del País Valencià (comar­ques del Baix Maes­trat i els Ports) i la comarca del Matar­ra­nya al Baix Aragó, esde­ve­nen una regió oleícola impor­tant que supera les 100.000 tones d'oli­ves cada any. Fins fa poc Tor­tosa era el cen­tre de ela­bo­ració i comer­ci­a­lit­zació, però dar­re­ra­ment s'ha diver­si­fi­cat molt, a mesura que el coo­pe­ra­ti­visme ha adqui­rit força davant les grans fir­mes ela­bo­ra­do­res que la glo­ba­lit­zació ha des­plaçat a altres llocs. Els olis d'aquesta regió es comer­ci­a­lit­zen sota les deno­mi­na­ci­ons d'ori­gen Baix Ebre-Montsià i Terra Alta, pel que fa als cata­lans, i els altres ho fan sota les deno­mi­na­ci­ons genèriques de Comu­ni­tat Valen­ci­ana o Bajo Aragón.

Ara, però, s'ha donat a conèixer una ini­ci­a­tiva sin­gu­lar. Té l'ori­gen en la cons­ti­tució fa deu anys de l'ano­me­nada Taula del Sénia, que inte­gra 27 ajun­ta­ments de Cata­lu­nya, el País Valencià i Aragó, amb el riu Sénia i el massís dels Ports com els punts geogràfics de referència. L'objec­tiu d'aquesta man­co­mu­ni­tat de muni­ci­pis és pro­moure ini­ci­a­ti­ves per al desen­vo­lu­pa­ment d'un ter­ri­tori que, mal­grat estar divi­dit entre tres comu­ni­tats autònomes, té molts ele­ments comuns, començant per la parla, i en espe­cial els que deri­ven de la seva situ­ació econòmica i del fet de patir la mar­gi­nació perifèrica res­pecte a les tres capi­tals de les quals depe­nen: Bar­ce­lona, València i Sara­gossa. La Taula del Sénia no para d'ela­bo­rar pro­pos­tes per crear riquesa. Una de les ini­ci­a­ti­ves que va ende­gar fou cen­sar les oli­ve­res mil·lenàries que hi ha al ter­ri­tori davant l'evidència que s'esta­ven arran­cant arbres per tras­lla­dar-los a ciu­tats grans o fin­ques par­ti­cu­lars com a ele­ments orna­men­tals. Fins ara ha inven­ta­riat fins a 4.668 arbres, majo­ritària­ment als ter­mes d'Ull­de­cona, Canet lo Roig i la Jana. Defen­sen pro­te­gir aques­tes oli­ve­res començant per impe­dir-ne l'espo­li­ació. En un prin­cipi la ini­ci­a­tiva tenia un interès històric, pai­satgístic i turístic, però ara ha deri­vat també cap a una de major interès econòmic.

La Taula del Sénia ha dema­nat per als olis pro­ce­dents de les oli­ve­res mil·lenàries una deno­mi­nació d'ori­gen espe­ci­fica que s'afe­gi­ria a les altres 28 que ja hi ha apro­va­des arreu d'Espa­nya (5 a Cata­lu­nya). Serien els “Olis de la Taula del Sénia”, ela­bo­rats a molins de la zona amb unes carac­terísti­ques i tècni­ques espe­ci­als; actu­al­ment s'hi han adhe­rit vuit almàsse­res i n'hi ha d'altres interes­sa­des. Aquesta mateixa set­mana ha ava­lat la pro­posta el que fou direc­tor gene­ral de la Unesco, Fede­rico Mayor Zara­goza, en una de les seves habi­tu­als visi­tes a Tor­tosa, la terra d'ori­gen fami­liar. Altra­ment els direc­tius de l'enti­tat s'han reu­nit amb el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya per expli­car-li el pro­jecte i dema­nar la seva col·labo­ració, tot i ser cons­ci­ents de la difi­cul­tat que pre­senta, atès que cal­dria la com­pli­ci­tat de diver­ses comu­ni­tats autònomes i que la qua­li­fi­cació fóra apro­vada pel Minis­teri de Medi Ambi­ent i Medi Rural de l'Estat. La mesura imme­di­ata que adop­ta­ran serà crear una comissió ges­tora, amb la incor­po­ració i l'asses­so­ra­ment dels tècnics adi­ents per defi­nir les carac­terísti­ques que han de tin­dre l'oli i les oli­ve­res que for­min part d'aquesta DO, defi­nir quin ha de ser el perímetre d'actu­ació i con­ti­nuar rea­lit­zant les ges­ti­ons amb les dife­rents admi­nis­tra­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.