Sense punts

Escric a cop calent, i no saben com m'agradaria que aquest fos l'últim article que hagués d'escriure defensant la meva llengua dels atacs de l'Estat espanyol; ara és el Tribunal Suprem que ha declarat nuls uns quants articles d'un decret sobre l'ús del català i que torna a qüestionar la immersió lingüística, i ahir era el govern aragonès que, per empetitir-lo, rebatejava el català de la Franja amb el nom de llengua aragonesa oriental; demà serà qualsevol altra cosa, no tenen ni idea del que és conviure lingüísticament en pau, que és com vivim al nostre país; ja no sé pas què més han de fer, no pararan, no pararan, tot està calculat, anar estrenyent-nos la corda al voltant del coll, sense aturador, una mica més, una mica més, fins a morir d'asfíxia; ja no sé pas què més hem d'esperar per dir que prou, tots, els botiguers, els mossos d'esquadra, les mestres, els lingüistes, les escriptores, els carnissers, els òptics, els pares i les mares dels alumnes, les doctores, els cantants, els esportistes, tots, tots, i vostè també, i vostès, polítics, també, els del Parlament, plantin-se, els de la Conselleria, plantin-se, ja no cal que estudiïn més el contingut de la sentència ni mirin quines competències lamina, ja no s'hi val a estudiar res més, ni a dir que no passa res, perquè sí que passa, passa que no hi ha dignitat personal ni social ni històrica que aguanti aquests atacs injustos; ara són dos articles i demà en seran dos més, la qüestió és tensar-nos la corda al voltant del coll i anar-nos ofegant més i més, ja no tenim oxigen, no tenim força, estem marejats, mig morts, jo ja no sé què esperem, tots, tota la gent, vostè també, ja no sé què esperem per dir que prou i marxar d'una vegada d'Espanya, ben de pressa, abans no sigui massa tard, ara que encara ens queda una mica de dignitat.