Bosó

Crec que va ser Plató qui un dia va expulsar un alumne de la seva Acadèmia que, enmig d'una explicació, es va atrevir a preguntar per què servia tot allò. Llavors, Plató va fer que li donessin una moneda i que fessin fora l'atrevit ignorant, al crit de: “Així no podràs dir que el que has vingut a fer no t'ha servit de res.”

Aquesta anècdota, no sé si real o inventada, em ve al cap sempre que, arran d'algun gran descobriment científic que sembla no tenir una aplicació pràctica immediata, surt algú preguntant això. Per què serveix demostrar l'existència d'una partícula subatòmica?

És que la ciència avança així. Coneixements que semblen molt abstractes acaben per traslladar-se a la realitat quotidiana de moltes maneres. El matemàtic Carl Friedrich Gauss, a cavall entre els segles XVII i XVIII, va desenvolupar el càlcul de tensors per resoldre problemes pràctics de topografia. Resulta que els territoris mai són plans, com en els mapes, sinó que tenen nombrosos accidents. Per fer una descripció matemàtica exacta calia un nou sistema de càlcul que no existia i que Gauss va crear. Molts anys després, gràcies a aquestes matemàtiques, Albert Einstein va poder desenvolupar la teoria de la relativitat. Així és com funciona la ciència.

Un cop, Newton –que, per cert, va dedicar més temps a l'alquímia que no a la física o a les matemàtiques– va treure importància als grans descobriments que havia fet amb aquestes paraules: “Jo només m'he enfilat a les esquenes de gegants.” Segur que el senyor Higgs subscriuria aquestes paraules.