opinió
Salt universitària
Fa deu anys es va realitzar la primera matrícula universitària presencial a Salt. No és qualsevol casualitat... No tothom veia en aquell moment Salt com a ciutat universitària... De fet, n'hi ha que han adoptat aquest títol fa quatre dies com si fos una propietat exclusiva o limitada. Salt mai ho ha vist com un fet diferencial o separatiu, sinó com un tret inclusiu. La Universitat –en majúscules– no distingeix de races, creences o religions... És trobada, coneixement, pont de diàleg, saviesa i respecte. És just reconèixer després dels anys els artífexs d'aquesta situació extraordinària per a un municipi sovint menyspreat, desconegut malgrat ser un dels que més surt als telenotícies i, fins i tot, amagat i ignorat pels seus propis ciutadans –que en grau significatiu diuen ser de Girona abans que reconèixer-se de Salt– per no sentir-se estigmatitzats. Salt va fer una aposta valenta. Va creure en la possibilitat de ser seu dels estudis de la UdG relacionats amb la salut. Va creure, en primer lloc, que l'Escola Universitària d'Infermeria podria optar per estar a prop de l'incipient nou hospital de Salt... No va sortir bé. Les raons no són objecte d'aquest article. I va aspirar a ser seu de ciències de la salut, i anys més tard de medicina... Mentrestant, el rector de la UdG –el rector Nadal– va entendre la nostra voluntat, el nostre desig, i aprofitant la segona graduació de la UOC va anunciar al pati de Cal Mut el seu compromís amb Salt!
Durant aquest camí hi ha moltes voltes, poques dreceres i moltes pedres... Des de l'Ajuntament, quan miro enrere, m'oblido dels plens en què l'oposició es negava a cedir els terrenys, en què ningú volia avalar la nova construcció de l'escola, quan el professorat patia econòmicament... Ara és una realitat incontestable! Salt té totes les etapes de l'educació, des de l'escola bressol fins al postgraduat. Íntimament, permeteu-m'ho, és una immensa satisfacció personal!
Salt s'ha convertit per mèrits propis –de molta gent i col·lectiva– en una autèntica ciutat on la universitat té una presència real. Però la feina no s'ha acabat ni de bon tros... Ens queda molta feina i moltes fites per aconseguir... Algunes de les quals ja s'albiren a quatre passes; només per raons de justícia, economia, proximitat, comunicacions i sinergies... seria una autentica bajanada no fer-ho així! Acabo. Celebrem la primera matrícula presencial universitària a Salt! Als impulsors, als continuadors, als que varen creure en el projecte des del primer moment, als que ho varen fer més tard, a tots els que ho han fet possible, el més profund agraïment personal i del municipi de Salt... I, per sobre de totes les cruïlles, al professor Antoni Narbona, que ha estat present i el fil conductor de tot el procés. Un immens agraïment i un desig de continuïtat i fraternitat universitària!
Gaudeamus igitur... Vivat academia, Vivant professores...
Des de Salt, amb respecte i agraïment.