El preu d'un franc suís fort

Al mig del caos i de la por que és Europa avui, hi ha un país aparentment al marge de tot això. Suïssa està rodejada per països que utilitzen la disputada eurodivisa –França, Alemanya, Àustria i Itàlia– però ha mantingut el seu propi franc. Per molts, a Europa aquesta divisa ha esdevingut un oasi de seguretat, quelcom que romandrà estable tant si la zona euro sobreviu com si no, i aquí rau el problema per a Suïssa. Tota la moneda estrangera que corre a dins del país condueix el valor del franc a xifres rècord contra l'euro. Durant els primers deu anys d'existència de l'euro, el seu valor va ser sempre de més d'1,4 francs. Tanmateix, el 2010, amb el terrabastall de problemes a Grècia, l'euro va caure a menys d'1,3 francs.

La caiguda va ser una bona notícia per als consumidors suïssos, que van trobar preus declinants per a moltes coses, però una horrible notícia per als manufacturers del país, els productes dels quals van augmentar de preu a l'estranger. Al setembre, el Banc Nacional de Suïssa va anunciar que no permetria el canvi a menys d'1,2 francs. Al principi, l'euro ha rebotat sobre aquest nivell però s'ha mantingut a zero bona part de l'any. El banc central ha acumulat euros.

Però les exportacions, després de créixer inicialment, han començat a flaquejar la qual cosa suggereix que el franc és encara massa fort per a molts exportadors suïssos. Decidir què cal fer amb totes aquestes divises estrangeres ha esdevingut un problema. Alguns suïssos han suggerit la creació d'un fons sobirà. El banc central ha rebutjat la idea però ha expandit la seva cartera d'inversions per incloure divises com ara el dòlar australià i el won sud-coreà.