No com ens han educat

L'alt percentatge d'aprovats a la selectivitat ha estat celebrat com un brot verd en temps de profunda crisi. Hi ha tan poques bones notícies, que les que són susceptibles de ser-ho són tractades amb deferència. En aquest cas, també deu ser compensar emocionalment l'última andanada contra el català i la immersió a l'escola. Per calmar segons quines feres també serveix que la nota mitjana de castellà ha superat la de català. Si més no, per calmar-les fins que perpetrin nous falsos arguments o invents com el de l'aragonès oriental. No sé si també algú ha relacionat les bones notes a la selectivitat amb les retallades. Encara que només sigui per contrarestar la canterella dels que només es queixen de les retallades i no volen veure la insostenibilitat econòmica del conjunt.

L'ensenyament. Sí, l'ensenyament. Això que ens preocupa tant. En temps de crisi, però també en temps de bonança, si és que es pot qualificar de bonança el que va servir per coure a foc viu la crisi que tenim ara. Això sí, amb crisi o sense l'ensenyament sempre està a debat. Que si aquest model, que si aquell altre, que si ara apliquem aquest sistema, que si ara el canviem, que si ara traiem els exàmens de setembre, que si els tornem a posar, que si als nens no se'ls pot fer veure que són curtets i no se'ls han de posar notes ni suspensos, que si els resultats de l'informe Pisa... Que si això, que si allò. També es parla molt de valors. No els practiquem, però en parlem molt. I posem exemples, com Guardiola i el seu Barça, que ja hem gastat.

No vull dir que no sigui normal que ens preocupi l'ensenyament, l'educació. Ens ha de preocupar, és clar. És molt important l'educació que donem als nostres fills. Però algun dia ens hauríem de posar d'acord i seguir prou temps el model que triem. Quin? Ja hi som. Jo, en tot cas, en proposo un que no hauríem de seguir. El sistema que ha educat els responsables d'aquesta crisi, els banquers sense escrúpols, els empresaris avariciosos, els polítics ineptes i superats pels esdeveniments; el que ha educat la societat que ens ha dut on estem ara. El que ha format els que ara debatem quin sistema volem per als nostres fills. Que déu, o algú altre, els agafi confessats.