Moais sense bruixot

Si ets espanyol i has estat enquestat per a l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) opinaràs que l'atur, l'economia i la política són, per aquest ordre, els teus principals maldecaps, les primeres angoixes que t'han deixat l'aspecte funerari d'un moai d'Olot, orfe de cerimònia rapanui i abandonat pels bruixots del poder. Si no ets ni espanyol ni enquestat, però, potser pensaràs que tot és opinable, fins i tot les enquestes d'opinió. La política actual no és exemplar i els doblecs de la corrupció li han deixat arrugues profundes, és cert. Però això no la converteix en el problema número tres de la nostra societat. El problema, potser el número u, seria l'absència de la política, que com tots sabem condueix al feixisme. A la ràdio parla un alcalde amoïnat perquè un grup de discapacitats no aconsegueix impulsar al seu municipi una empresa dedicada al cultiu de plantes aromàtiques. La normativa agrícola actual, es lamenta, no contempla aquesta modalitat. L'alcalde no es rendeix i promet que no pararà de trucar ales portes de la Generalitat per desencallar-ho. A la tele surt un altre alcalde que es va oposar a la MAT però no se'n va sortir. Al poble no li tocava tenir institut i ara el té. L'alcalde admet que no es va rendir fins que, almenys, va aconseguir que l'impacte ambiental tingués la contrapartida d'un bon impacte educatiu. Pel carrer, trobo l'alcaldessa del meu poble amb un plec de convocatòries que va enganxant als plafons municipals. “Algú ha de fer-ho, s'ha d'anar per feina”, diu. Aquesta és també la lletra petita de la política actual, la que s'escriu amb majúscules encara que les enquestes no la valorin, la que es dedica a solucionar molts dels problemes dels ciutadans que fem cara de moai.