Llegir entre reixes

Llegir ens fa més lliures. Se'n recorden? Era l'eslògan que ara fa uns anys TV3 va fer servir per a La setmana dedicada al foment de la lectura. Ara, el govern del Brasil farà realitat aquest lema. Sí, sí, ha aprovat reduir les penes dels reclusos de quatre presons federals del país si, com a mínim, llegeixen dotze llibres l'any. És una bona mesura per reduir la condemna, ja que per cada llibre llegit al mes els restaran quatre dies de la pena. Si els presoners són lletraferits veuran com es redueix la condemna en 48 dies per any, si aconsegueixen llegir dotze títols. No s'hi valdrà llegir qualsevol cosa, perquè després n'han de fer uns treballs que acreditin que han entès el que han llegit. No deixa de ser un repte doble. Primer, per als que creuen que la lectura és capaç de transformar la persona i, en el millor dels casos, per valorar el poder de remissió dels llibres, la capacitat de perdonar els pecats comesos que els atorgarà la paraula impresa, la literatura. Segon –i potser més difícil encara–, és que la gran majoria dels presos al Brasil no han acabat l'escolarització bàsica i, per tant, el sol fet d'ensenyar-los a llegir ja els suposarà un problema afegit, però per algun lloc s'ha de començar. Llegir ens fa més vius, més grans, més savis. Ens fa pensar i pensar ens fa més lliures, dèiem. Una societat, un país que llegeix, és un país lliure. Llegir, però, no ha de ser una obligació. Llegir és o hauria de ser un hàbit, un costum. És com menjar, com dormir. Llegir és saludable i aporta criteri, opinió, idees, pensaments que es converteixen en accions. Llegir també ens fa ser més útils. Si aquell reclús se sent apte per fer un servei a la societat potser se la mirarà d'una altra manera. No se'n sentirà al marge ni exclòs, sinó amb ganes de formar-ne part. I així m'ho van fer sentir en dues ocasions els presos lectors de dues presons catalanes, a Figueres i Can Brians, que entre altres obres havien llegit les meves novel·les. Dues, per cert, s'han traduït al portuguès per al Brasil i no puc evitar imaginar-me que en el fons d'una cel·la d'una presó carioca algun pres faci servir la imaginació per esmunyir-se entre els barrots, viatgi gràcies a la força de la paraula i tasti la llibertat que pot tornar a recuperar, llegint.