Enigmes egipcis

El faraó va ser destronat i la piràmide ha canviat de configuració arquitectònica. Egipte és una democràcia amb un president civil, l'islamista Mohamed Mursi, però el futur egipci resta ple d'enigmes. En primer lloc perquè no és segur que la democràcia es mantingui a l'ombra d'unes forces armades privilegiades i hereves de les dictadures anteriors, i en segon lloc perquè caldrà veure si Mursi és capaç de fer compatible la democràcia amb el seu propòsit declarat de reislamitzar Egipte. El nou president és, segons diuen, un home sense carisma.

L'ascensió de Mursi al si dels Germans Musulmans, que li donen suport, ha estat acompanyada de l'espectacular enriquiment d'alguns dels seus associats. El nou poder egipci és el resultat d'una aliança semblant a la que va conduir al govern dels aiatol·làs a l'Iran, una aliança entre religió i negocis, és a dir, entre la mesquita i el basar.

Malgrat les seves declaracions de cautela, és improbable que Mursi segueixi el model de l'islamisme moderat de Turquia. El futur no es presenta gaire optimista per a algunes minories del país, com ara els cristians, els laics o les dones. Tanmateix, l'enigma més rellevant del futur d'Egipte serà la seva acció exterior. Tot i que Israel ja ha acceptat el resultat de les eleccions que han portat Mursi al poder, és difícil creure que la victòria dels islamistes a Egipte no sigui contemplada amb desconfiança pels israelians. El més lògic és que Mursi reconsideri la seva relació amb l'estat jueu, amb el qual està en pau des dels acords de Camp David del 1979, i que reprengui el suport egipci per als grups palestins com ara Hamàs. Més enllà d'això, és difícil que el nou Egipte reislamitzat segueixi sent el bastió pro occidental que fou sota Anuar Al Sadat o Hosni Mubarak, els dos darrers faraons de la dictadura.