Carn ‘artificial'

El 26 de juny passat el diari anglès The Guardian publicava l'article Carn falsa: és ciència-ficció o està a punt de ser un fet?, de Michael Hanlon, on s'expliquen les recerques per obtenir “carn de laboratori” que estan portant a terme dos equips: el de Mark Post, a la Universitat de Maastricht, i el de Patrick Brown a Menlo Park, a prop de San Francisco. I no són els primers a intentar-ho. La primera reacció dels amants de les carns i derivats segurament serà de malfiança o de refús, perquè pensaran que la tecnologia envaeix un altre sector de la producció d'aliments. Però les coses no són tan simples. Aquestes investigacions són ben vistes per organitzacions de vegetarians i per defensors del benestar animal, que en alguns casos hi donen suport. Brown és, precisament, un vegetarià estricte. En canvi, Post és un amant de la carn.

Les raons no són només ideològiques, sinó que van més enllà. El nostre planeta està arribant al límit de la seva capacitat d'alimentar una població creixent que, a més, quan augmenta el nivell de vida menja més carn, com vàrem fer nosaltres després dels períodes de racionament de la postguerra dels anys quaranta i cinquanta del segle passat. Els productes ramaders, carn i llet, són molt convenients per a la nostra alimentació, però s'han de consumir en la justa mesura, perquè les proteïnes animals són les millors des del punt de vista nutritiu però l'excés no és convenient, i requereixen una gran quantitat de terreny i de despesa ecològica, que cal ponderar. Com s'indica en l'article de Hanlon, els cultius que alimenten la humanitat cobreixen un 4% de la superfície de la Terra disponible, i les pastures per a animals fins al 30%. És veritat que la ramaderia intensiva millora la productivitat sense requerir grans superfícies i hi ha altres camins oberts, com ara varietats de sementals o de vaques que produeixen òvuls que permeten obtenir descendència amb gran capacitat productiva, però sembla evident que amb els actuals mètodes de producció no podrem abastir de carn una població ara d'uns set mil milions d'habitants, però que cap al 2060 pot arribar als 9.500. Tampoc hem d'oblidar la contaminació derivada de la producció de gasos del bestiar.

Buscar substituts de la carn no és nou. La soja ja en proporciona i també n'hi ha a base de fongs, però la textura i el gust no són els mateixos. Ja l'any 1932 Churchill deia que “d'aquí a 50 anys ens escaparem de l'absurditat de criar un pollastre sencer per menjar-nos el pit o les ales, per desenvolupar aquestes parts separadament en un medi adient”. A part que sembla que Churchill oblidava les cuixes, potser ja hi comencem a ser. El nord-americà Brown manipula material vegetal per crear un anàleg de la carn, i fins ara no ha explicat gaire com ho fa. En canvi, l'europeu Post aplica una tecnologia que ja coneixem en altres àmbits, especialment el mèdic: cèl·lules mare, procedents, això sí, d'un animal. Per tant, no podrem prescindir del tot, si això tira endavant, d'animals vius convencionals, però n'haurem de sacrificar molt pocs. Aquestes cèl·lules mare sembla que són capaces, com quan es recupera una lesió muscular, de reproduir aquest complex conjunt de fibres musculars, vasos sanguinis, nervis, capes de greix i de teixit connectiu, tendrums i, fins i tot, ossos que integren les carns amb tot el seu sabor, aroma i textura. A més, tot i que les carns actuals són saludables consumides adientment, amb les noves tecnologies segurament es podran dissenyar carns amb menys colesterol o amb greixos més saludables. Les coses encara no estan resoltes, i sembla que primer es podrà disposar de carns transformades (hamburgueses i embotits), i no de bistecs. Caldrà estudiar la qualitat i la seguretat d'aquests nous aliments, si arriben a estar disponibles, i també el preu, però estem davant d'un possible canvi molt important en els sistemes de producció d'aliments. Tota la carn acabarà essent d'aquest tipus? És desitjable? Probablement, com en altres àmbits, hi haurà lloc per als diversos tipus de producció. Un símil el podem trobar en el peix. No n'hi ha prou amb el salvatge i s'ha de recórrer al de piscifactoria. En el cas de la carn, les “factories” es troben en fase d'experimentació al laboratori i, si arriba el moment, passaran al nivell industrial. No és un mètode “natural”, però sens dubte és “biològic” i pot contribuir a facilitar carn a més gent i amb menys costos ecològics. Veurem com acaba el procés, però no es pot ignorar.