la columna
Sesta
Espanya s'ha quedat sense mitologia. El nou 1898 de l'estat veí no és imputable únicament a la prima de risc i al bo alemany: les nacions també són les seves llegendes i Castella ja no té qui les glossi. La situació és tan extrema que els articulistes espanyols, fins i tot els més progres, han refundat el seu imaginari reivindicant la figura tòpica de l'indígena picaresc i mandrós de tota la vida. Veureu aquest argument repetit sense gaires variacions: mentre l'Europa totalitària ens ha imposat una existència regida per l'economia, diuen cofois, nosaltres promovem l'autèntica vida peninsular, tranquil·la i sense estrès. Així ho escrivia fa ben poc Jordi Soler a El País (Elogio de los PIIGS), imputant aquest conegut acrònim als dimonis de Londres, una ciutat on fins i tot “els seus alts executius financers acaben de descobrir els beneficis fisiològics i l'increment en la productivitat que comporta una sesta”. Soler no viatja sol. Diumenge passat, al mateix butlletí socialista, Javier Cercas sostenia (Elogio de la pereza) que la solució de l'atur “no hauria de ser que tots treballéssim menys, sinó que hi hagués una reducció organitzada de la feina”. És admirable! Ara que ja no poden plorar la pèrdua de Cuba, els espanyols abracen la migdiada com l'únic reducte de l'exercici patriòtic. Certament, no podran exportar el deute, insisteix Soler, però podran presumir “d'aquest talent mil·lenari per saber gaudir de la vida que es va heretar directament als països llatinoamericans”. El nou Quixot espanyol és un bon vivant sense mística, que es refugia en l'orgull del mínim esforç davant l'inquisidor alemany, aquest ésser fastigós que no només té la gosadia de treballar més sinó també de ser més productiu. El nou Lebowski castís exigeix obviar les pàgines d'economia i ha trobat l'ataràxia en l'orgull del pobre. Ben aviat demanarà sortir de l'euro per tenir una existència devaluada però tranquil·la. I nosaltres el deixarem fer, que s'endormisqui! Mentre guillem d'aquesta Espanya ufana i somorta no farem soroll: que res no pugui torbar la seva perllongada i inacabable sesta.
