Josep Massot i Muntaner

A finals de juny vam coincidir a Santander amb el pare Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador. Li vaig preguntar com estava el pare Massot després que se li concedís el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La resposta no podia ser més aclaridora. El pare Massot troba que el premi arriba en un moment oportú i delicat, i que pot servir per afirmar i assegurar la reivindicació imprescindible de la llengua catalana.

Vet aquí, doncs, el sentit d'un premi, d'un reconeixement fet a un monjo savi i erudit, fidel al seu país, a la seva terra mallorquina, als temes que va viure des de jove, a Montserrat, a l'Església i a la seva vocació inacabable d'impulsor de projectes culturals i editorials. I justament per subratllar la importància de tota una trajectòria, els amics, els deixebles, la comunitat de monjos, li han dedicat un homenatge senzill i eficaç en forma de llibre. Joan Martí i Castell i Josep Moran n'han tingut cura, el pare abat Josep M. Soler ha escrit un prefaci i August Bover i Font el pròleg a Bibliografia de Josep Massot i Muntaner (Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012).

El colofó no pot ser més explícit: “Aquest llibre s'ha acabat d'imprimir el 27 d'abril, dia de la Mare de Déu de Montserrat, de l'any 2012. En commemoració del 70è aniversari de Josep Massot i Muntaner i dels 40 anys al capdavant de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. L'any en què ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.”

No es pot demanar més precisió sintètica, si bé la biografia del pare Massot donaria per anar-hi afegint elements singulars de la seva trajectòria docent, acadèmica, cultural i editorial. No ens pot passar per alt la seva estreta vinculació amb l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, amb l'Institut d'Estudis Catalans, amb la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, amb la Universitat de Barcelona, ni tampoc podem oblidar la seva tasca com a director de Serra d'Or, Randa i altres projectes de difusió cultural i d'alta recerca i erudició.

En el seu prefaci, el pare abat ens remet a l'Eclesiastès per recordar que ens diu: “Tingues present que fer molts llibres és mai no acabar” i que aquest inventari no és un terme sinó l'obertura a nous treballs, en els quals li desitja que pugui continuar “escrivint amb paraules verídiques”. August Bover transporta el pare Massot al pati de Lletres en els primers setanta, quan els estudis universitaris es renovaven des de baix mentre s'anaven liquidant els elements residuals del franquisme, i com en les seves classes els va anar introduint a una temàtica que el pare Massot ha conreat tota una vida.

Aquest opuscle farcit de literatura i erudició ens fa de guia per una obra prolífica i extensa en el camp editorial i sota el mestratge successiu d'Antoni Comas, Joaquim Molas i Max Cahner, aquest darrer en el camp editorial. Justament per això, el pare Massot es prodiga abans a Curial que a les mateixes publicacions de l'Abadia de Montserrat, que dirigeix amb mà ferma i que ha convertit per a “vergonya nacional” de les institucions en una mena d'equivalent de les Presses Universitaires de France o de les edicions de l'École Pratique d'Hautes Études de París, i sense cap mena de dubte en la continuadora de la primera col·lecció dels Estudis i Documents de 62, que Cahner seguiria a Curial fins que les estretors econòmiques el feren defallir.

La densitat de l'obra no ens permet fer-ne un repàs exhaustiu. Però sí que podem apuntar que com a editor, en el sentit anglosaxó del terme, ha editat obres de Ferran Soldevila, Jordi Rubió i Balaguer, Alexandre de Laborde, Antoni Rubió i Lluch, i més.

Montserrat ha estat objecte d'una atenció preferent, primer com a impulsor de reedicions de les obres del pare Anselm M. Albareda dedicades a l'abat Oliba o a la mateixa història de Montserrat. La tasca de l'abat Marcet, els 500 anys d'edicions montserratines, la Guerra Civil a Montserrat, o els creadors del Montserrat modern, formen part d'un repertori amplíssim. Finalment, en la seva darrera edició, la Història de Montserrat, del pare Albareda (Barcelona, PAM, 2010), revisada, ampliada i anotada, és ja més Massot que Albareda.

Partidari de les eines del treball intel·lectual i de la dimensió internacional dels estudis de llengua i literatura catalanes, el pare Massot ens ha donat un balanç acurat de trenta anys d'estudis sobre la llengua i la literatura catalanes, ens ha ofert un ampli Repertori de catalanòfils (Barcelona, PAM, 1983-1988) i, molt especialment, ens ha il·lustrat amb la impressionant sèrie d'Escriptors i erudits contemporanis, que va començar el 1996 i que ha arribat, el 2011, a la desena sèrie. No cal dir que els seus treballs sobre Antoni M. Sbert i Joan Estelrich són guia imprescindible per la història contemporània de Catalunya.

Mallorca, des dels orígens, és un fil de seda que Massot descabdella de forma incessant i es concentra en els temes de la guerra civil, del primer franquisme, de la repressió lingüística, de l'Església mallorquina, dels escriptors i la guerra civil, dels mallorquins i la llengua autòctona, dels bombardeigs, de l'actitud del bisbe Miralles, fins a constituir un nucli de llibres imprescindibles per al coneixement aprofundit de la Mallorca contemporània. Massot s'ha compromès també amb el rescat del cançoner popular i ha publicat l'Inventari de l'obra del cançoner popular de Catalunya i la successió de les Memòries de missions de recerca.

Finalment, una atenció concreta i delicada mereixen personalitats de l'Església catalana com Vidal i Barraquer o de la comunitat monàstica com el pare Jordi M. Pinell o el pare Maur M. Boix, que el precedí en la direcció de Serra d'Or.

No acabaríem en el repàs d'aquesta vida al servei de la llengua, del país, de Montserrat, de l'Església catalana. Un premi i un reconeixement merescuts i segurament uns mèrits i uns crèdits insuficientment divulgats.