Escriure catalanista

Tinc un gran respecte per la feina que fa Albert Sánchez-Piñol i seria ben forassenyat no valorar en el grau que es mereixen les seves propostes literàries, triomfadores aquí i arreu, amb la construcció d'un món propi que ha entusiasmat milers de lectors i que ha traspassat fronteres. Ara, tothom espera amb un gran delit la seva nova novel·la, Victus, un relat sobre els fets històrics de 1714.

Segur que no haurà variat el tremp de la seva imaginació, però sí que hi ha hagut un canvi fonamental. La llengua. Sánchez-Piñol ha escrit Victus en castellà, que, ho dic d'entrada, és una opció personal absolutament vàlida, respectable i, contra la qual, no se m'acut cap crítica. Ni una. No participo de campanyes que parlin de traïdories i bestieses per l'estil. Que cadascú faci el que vulgui. Ara bé, com que Sánchez-Piñol sap que aquesta decisió portarà cua, s'ha afanyat a comentar-la i a justificar-la i, com qui no vol la cosa, ha aportat idees a un debat que em sembla, des del punt de vista literari, la mar d'interessant. Sánchez-Piñol ha dit que va escriure en castellà perquè “en català no em sortia, era molt frustrant”. El dia que va pensar a veure què passava si canviava d'eina, va observar, sorprès, que la cosa lliscava i “ja no vaig parar”. És a dir, “els elements irracionals del món creatiu” es van apoderar de la tasca que duia a terme Sánchez-Piñol i el van abocar a escriure en castellà. L'escriptor de grans èxits té raó. Hi ha un component irracional, en la creació, que no respon a cap paràmetre dibuixat amb anterioritat. L'artista, per dir-ho així, no és exactament “un mèdium” (com diu ell), un intèrpret d'alguna realitat extrasensorial, d'una veu que se li apareix (això ho referia Peter Handke quan parlava del traductor), però sí que treballa amb un material inestable i susceptible de provocar cataclismes com el que descriu Sánchez-Piñol. El que no entenc, en aquesta història, és que un escriptor doni tan poc relleu a la textura d'aquest material. “En les traduccions, no té gens d'importància la llengua d'origen”. De debò? I què vol dir que una novel·la està “feta des del punt de vista catalanista”? Com s'escriu des d'un punt de vista catalanista?