L'ermita de Sant Quirze

Vam dir, en una gale­ria pas­sada, que n'hauríem d'anar par­lant. L'amic Romà Codina, alcalde llo­re­tenc, m'ha enviat un dos­sier amb la fotocòpia de la ins­cripció en el regis­tre de la pro­pi­e­tat de la finca que envolta l'ermita (ins­cripció, però, de gener de 2010, si ho entenc bé) inten­tant jus­ti­fi­car que l'ermita queda com­presa dins de la mateixa finca. Con­fesso que no m'ha con­vençut. Després de la des­cripció de la par­cel·la, diu el text, refe­rint-se a “den­tro del total perímetro de la finca”: “exis­ti­endo, además, una capi­lla y ermita bajo la invo­cación de los san­tos Qui­rico y Juliá, del pri­mero de los cua­les, San Qui­rico o Sant Quirse, en idi­oma catalán, deriva el nom­bre desig­nado al Paraje”. Per mi, la paraula “exis­ti­endo” no fa altra cosa pre­ci­sa­ment que aler­tar sobre la presència física de l'ermita, sense jus­ti­fi­car la pos­sessió. Trac­tant-se de la pri­mera ermita de Llo­ret, docu­men­tada ja en el segle XI, que no hem tro­bat pas que hagués estat venuda en cap desa­mor­tit­zació, quan l'hau­ria com­prat un par­ti­cu­lar? On són les escrip­tu­res? L'ambigüitat del regis­tre ja es veu fins i tot amb la redacció: els sants patrons no són sant Quirze i sant Julià, sinó sant Quirze i santa Julita, que era la seva mare. He con­sul­tat per inter­net el pla par­cial de la urba­nit­zació de Sant Quirze. L'ermita queda dins d'una zona verda i pro­te­gida, a més, arqueològica­ment. Fins aquí, bé. Però recla­mem la titu­la­ri­tat pública, del poble. Ima­gi­nant que es dubtés que fos pro­pi­e­tat de la família Durall, en el moment d'apro­var el pla era, en tot cas, quan l'Ajun­ta­ment havia de nego­ciar la renúncia a qual­se­vol dret que els pro­pi­e­ta­ris de l'entorn hi pogues­sin tenir. Sorprèn –i això ja ve de l'Ajun­ta­ment ante­rior a Codina– que un con­sis­tori estigués més atent a donar suport a les pre­ten­si­ons par­ti­cu­lars que als interes­sos del poble. Els con­sis­to­ris ante­ri­ors van moure's sem­pre amb la idea –accep­tada, lla­vors, pels pro­pi­e­ta­ris– que era del poble i, en aquest sen­tit, quan va ser assal­tada el 1972 i el 1974 i se'n van robar les imat­ges de talla, l'Ajun­ta­ment és qui va pagar una porta nova, una clau de la qual es va que­dar, una altra la va cedir a la parròquia i en deixà una als Durall, per ètica, com a antics cura­dors. I els Ajun­ta­ments que van seguir, en la mateixa línia, van pagar diver­ses obres, entre elles la ins­tal·lació d'uns tirants per evi­tar l'ober­tura de la volta. La Penya Xino Xano va res­tau­rar, també, la façana, perquè era una cosa del poble. A què obe­eix el canvi d'ara?