El verd

El verd de les falgueres a l'ombra, quan tot d'una els toca de resquitllada una llepada de sol. El verd de la molsa del pessebre, que els nens, amb les seves mans tan petites, repartien pel marbre del damunt de la calaixera fins a cobrir-lo del tot. El verd de tots els semàfors que m'han dit endavant! per arribar a la feina, a un sopar amb amics, a l'hospital, al cinema. El verd dels pèsols de Llavaneres, tan tendres, tan saborosos, tan rodons. El verd de la fageda, que, com diu el poeta, és un verd com d'aigua endins. El verd de les pomes verd donzella i tots els vestits, les bruses i els jerseis de color verd donzella que he tingut. El tou d'herba que demana que t'hi deixis anar i hi rodolis i que fa aquella olor que no es pot comparar amb cap altra quan ha plogut. El verd d'una veta que travessa l'ull dret del meu fill i que només es veu quan rebla llum de ple i que és el verd dels ulls del seu pare. El verd aquell, entre llima i oliva, que m'està tan bé quan estic morena. El verd fumejant i proteínic del puré de verdures que em preparava la meva mare quan estava embarassada. El verd clar i net d'aquella espelma rodona que il·luminava la taula per cap d'any, amb tants amics a l'entorn. El verd del mar, segons quins dies. El verd de les acàcies, dels àlbers, dels castanyers, dels cedres i dels xiprers. I d'aquell desmai que arrossega les branques fins a acaronar la gespa. El verd de l'heura que s'enfila per aquelles parets des de fa anys, sense la qual la casa tindria una altra fesomia. El verd de tot allò que madurarà. El verd fosc d'aquell jersei que vaig guardar tant de temps a l'armari, esfilagarsat i foradat als colzes. El verd oliva, el verd maragda, el verd blau, el verd festuc, el verd ampolla, el verd jade i tots els verds que han fet servir els pintors de l'escola d'Olot. El verd del pebrot que dóna un sabor singular al peix a la repetellada. El verd sobri de la pell d'aquella edició antiga d'El roig i el negre i Salambó. El verd de les palmeres que despentina el vent a la Rambla. El verd dels vidres de les ulleres Rayban que em vaig comprar amb el primer sou. El verd dels ulls del meu gat Dalí. El verd que arriba fins al mar, a les platges de Normandia. El verd polsegós de les atzavares d'El Cabo de Gata. El verd de La Casa Verda que vaig imaginar quan era petita i volia amagar-me de la realitat en algun lloc acollidor.