Estiu de sentència

Tic-tac, tic-tac, tic-tac... el temps corre i a mesura que s'escola la sorra per arribar a un acord de finançament en l'enèsim termini fixat pel prometedor –per les promeses que fa, s'entén– José Luis Rodríguez Zapatero sembla que també falta poc per a la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. Les veus que hi entenen situen el pronunciament durant l'estiu. Aquest juliol es compleixen tres anys que el flamant exministre Federico Trillo i una ascendent Soraya Sáenz de Santamaría presentaven la impugnació a l'alt tribunal. Els populars veien el text com una amenaça pràcticament per a tot. Per a la unitat de la seva Espanya, per a les finances de l'Estat... fins i tot van arribar a dir que afavoria la poligàmia! Després del recurs del PP, però, en van arribar sis més: els d'Aragó, la Rioja, les Illes Balears, el País Valencià, Múrcia i el Defensor del Poble. Les al·legacions presentades per l'advocat de l'Estat al TC donant a entendre el limitat valor que tenen els preceptes estatutaris van acabar d'embolicar-ho tot.

Les deliberacions del Constitucional van començar el desembre del 2007. L'error és d'entrada. Com pot ser que es posi en dubte un text aprovat pel Parlament, al qual es va passar el famós «ribot» –Alfonso Guerra dixit– a Madrid i que va ser ratificat pel poble de Catalunya? Què hi han de dir deu magistrats? Sí, deu i no dotze. Ha estat un altre capítol d'un serial farcit de recusacions contra magistrats que ha acabat amb deu valorant-ne la constitucionalitat, després que el progressista Pablo Pérez Tremps fos apartat del procés i que el conservador Roberto García Calvo morís. Un capítol que ha afegit encara més descrèdit a un organisme completament polititzat que ha perdut el poc prestigi que li quedava, si és que en tenia algun.

Ara, el PP ha decidit que vol girar full d'un recurs que li posa difícil guanyar simpaties a Catalunya, territori a llaurar amb vista a les properes eleccions espanyoles. I des de Madrid ja arriben veus que, fins i tot, situen la sentència a l'agost –el TC l'hauria d'habilitar perquè no treballa– per minimitzar el possible impacte, cosa que també aniria bé al PSOE. Què es pensen els de l'alt tribunal, que passarà com si res? Ho ha advertit el govern i alguns partits: aquesta no és una sentència més, podria marcar un abans i un després en la relació entre Catalunya i Espanya que, amb l'Estatut, van segellar un pacte polític que va molt més enllà d'una simple llei orgànica. I la transcendència no minvarà encara que la sentència s'emeti faci calor o fred.