Disciplina

En els nos­tres dies, que els par­tits polítics apel·lin a con­cep­tes com ara la dis­ci­plina de vot és d'una obs­ce­ni­tat que fa caure d'esquena. Cata­lu­nya neces­sita polítics valents i amb cri­teri, i si al final resulta que el que tenim són màqui­nes de votar el que deci­dei­xen qua­tre, doncs tan­quem el Par­la­ment, posem aquests qua­tre –al final hau­rien de ser vuit– en un des­patx i que deci­dei­xin el futur del nos­tre país des d'allà a din­tre, ator­gant al vot de cada un d'ells la trans­cendència que li cor­res­pon­gui en funció dels resul­tats elec­to­rals. La imatge és absurda, ja ho sé, però no tant com el fun­ci­o­na­ment de la majo­ria de par­tits que, amb l'excusa de la dis­ci­plina, vet­llen més pels seus interes­sos que pels del ciu­ta­dans als quals tenen l'obli­gació de repre­sen­tar.