Adolescents?

Segons l'Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de Software d'Entreteniment (Asede), el perfil de l'usuari de videoconsoles té més de 35 anys. La lectura d'aquesta dada pels resistents del gremi del paper oscil·la entre el desconcert i l'apocalipsi. Alguns vaticinen que és l'indicador d'una sèrie de tendències afavorides pel poder per beneficiar els que volen controlar la ment davant del que significa llegir llibres i comprar diaris, és a dir, tenir opinió i saber-se desmarcar de la manipulació.

Uns altres no dubten a qualificar els usuaris de videojocs i similars de víctimes de la infantilització, aquesta mena de síndrome de Peter Pan que persegueix sectors de la joventut que arrosseguen la postadolescència fins als quaranta anys. No m'atreveixo a jutjar els consumidors ni a dissociar els que compren jocs d'ordinador i consoles dels que prefereixen gaudir d'una bona lectura. Hi haurà dels que compartiran les dues aficions, dels que no hauran visualitzat un videojoc a la vida i d'altres que no hauran agafat un llibre des dels anys de l'escola.

El cert és que la majoria dels que afronten la lectura convencional dels diaris tenim un perfil determinat, que amb tota seguretat es diferencia dels que poden passar hores davant d'androides, aplicacions tecnològiques i laberints informàtics per aconseguir versemblança sobre els infinits camins de la fantasia que despleguen aquestes joguines sofisticades. Som en un moment de varietat i on molts auguren la decadència de la cultura clàssica. Això tampoc és nou. Recorden com el miraven quan ballava swing o quants retrets va haver de rebre pel fet de dur els cabells llargs?