Rebequeria ‘made in Maragall'

Admirin l'enèsima pantomima d'Ernest Maragall i el mal anomenat sector catalanista del PSC. Fent honor al ritual, l'exconseller intenta vendre'ns les rebequeries com si fossin un exercici de llibertat política contra el maligne aparell socialista. Ara l'Ernest, ves per on, se'ns ha tornat un apologeta de la llibertat de vot. Quin cinisme! Quan Maragall va impulsar la llei d'educació de Catalunya, hi havia membres significatius del PSC que veien amb recel els seus articles més polèmics: però el partit va fer costat al seu conseller i la va ratificar. D'aquella dissidència, ai caram, l'Ernest no se'n recorda. Però ara, quan el diputat ras no pinta res al PSC ni té tasques en cap govern, va i se'ns torna un Robin Hood del lliure albir. La dissidència, benvolgut, no té valor quan és del tot gratuïta. Maragall sempre ha tret pit quan l'enfoquen els fotògrafs, però mai no el veureu batallant per les seves idees als congressos del PSC. En els propers dies, assistirem a l'habitual desfilada de damnificats (Geli, Tura, Ros) maldant per un partit més catalanista: actituds ploramiques que contrasten amb la de Joan Ignasi Helena, un polític que va intentar dirigir el partit, no ho va aconseguir, i s'ha limitat a generar debats punyents amb discreció i lleialtat. Uns conceptes que, evidentment, no coneix qui està acostumat a tirar pel dret i fer la seva. Entenc perfectament que la direcció del partit plantegi a l'exconseller la continuïtat com a diputat i militant: de fet, Navarro faria bé d'ignorar un vodevil que, simplement, morirà d'avorriment i mandra. Alguns amics socialistes em conten que Maragall està tramant impulsar un nou partit: no us preocupeu, nois, que per fer-ho cal treballar i fer territori, i això a l'Ernest sempre li ha representat un problema. Vols una hisenda pròpia, exconseller? Jo també! Justament l'anhelo perquè encara estic pagant aquests ordinadors de fireta que et vas inventar per tenir els nens catalans calladets i encastats a una pantalla. Regala't una setmana blanca, que l'estiu i la benignitat del tedi són ideals per esvair la rebequeria made in Maragall.