La crisi d'un model

Sort que ho tenim publicat. Fa cinc anys que la Plataforma No a la MAT assegura que aquesta és una infraestructura que serveix per potenciar un model energètic centralitzat, on poques empreses, a manera de monopoli, controlen la producció, distribució i preus de l'energia. Aquest model que tan ferotgement defensen REE, certs polítics i els seus mitjans afins s'enfonsa. Un model en el qual, com ja informàvem, les interconnexions entre consells d'administració i exalts càrrecs polítics amb enormes sous és a l'ordre del dia.

Tots aquells que fa més de cinc anys que ens acusen de ser cultura del no han quedat ben retratats. D'exemples n'hi ha moltíssims, començant per Luis Atienza, fins fa poc president de REE i exministre en època de Felipe González. Un altre nom és el d'Agustí Maure, exdirector d'Energia de la Generalitat i exnúmero 2 de REE. També hem anomenat David Madí, exdirector de campanya de CiU i ara membre del consell d'administració d'Endesa. Altres noms més mediàtics poden ser els de l'expresident espanyol José María Aznar, o el de l'última ministra d'Economia de Zapatero, Elena Salgado. Ambdós cobrant generosos sous a Endesa.

Amb tot el que està passant ningú ha tingut prou força per dir: "Ja n'hi ha prou d'aquest color.” Ells que prediquen la moralitat i la transparència estan cobrant uns sous amb els quals podrien viure famílies senceres.

Fa temps que diem que els polítics estan lligats als poders econòmics, amb els seus think tanks. La democràcia que prediquen és la de votar cada quatre anys un programa, que el dia després de les eleccions ometen. Un cas ben recent el tenim amb les victòries de la dreta catalana i espanyola. Des de la Plataforma No a la MAT fa anys que demanem un debat obert, amb dades, justificacions i que tingui en compte totes les alternatives. Però res d'això s'ha escoltat i s'ha optat per imposar la MAT amb unes justificacions que ara trontollen. La pressió i treball de molta gent va fer que la Unió Europea nomenés un mediador per a la MAT. Un fet excepcional en aquest tipus d'infraestructures. L'home escollit va ser Mario Monti, l'actual primer ministre italià.

Quan vam saber el nom, ja ens vam informar de quin peu calçava. Darrere de la seva aparença de professor universitari i excomissari europeu de la Competència s'hi amagava un home de Goldman Sachs. Un banc famós pel fet de ser un dels que van ajudar a maquillar els comptes de Grècia. A Monti el van nomenar el desembre del 2007 per treballar des de Sentmenat fins a Baixàs en el projecte prioritari EL3. Després de reunions, l'hàbil Mario va fer un malabarisme i ens va dir que només treballaria amb el darrer tram. El de Santa Llogaia a Baixàs. Pel que fa als dos trams restants va assegurar que no hi tenia competències. Tot i això, vam aconseguir que el tram on Monti assegurava que tenia competències se soterrés, però vam denunciar el seu treball a les autoritats europees perquè enteníem que no havia fet tota la feina.

Ara, el nou govern espanyol ha decidit paralitzar totes les línies de transport elèctric de molt alta tensió, excepte les interconnexions internacionals, com la que passa per casa nostra. Per tant, entenen que la MAT és tota, la que va de Sentmenat a Baixàs, i no el tram que considerava Monti.

És a dir, quan els convé a ells sí que és interconnexió internacional. Doncs, si ho és, la feina de Mario Monti no es va fer bé. Per tant, no ens queda altre remei que tornar a denunciar el treball d'Il Professore. Encara que estigui ben protegit i
porti l'aurèola de tecnòcrata independent.

Des de la Plataforma no abaixem els braços, i continuem treballant. Per exemple amb el recurs d'alçada contra la subestació de Santa Llogaia. Cal recordar que ara fa poques setmanes es va aprovar el pla urbanístic. Una normativa que s'ha fet després de començar els treballs. També hem presentat un recurs d'alçada contra el segon tram entre Vilanna i Santa Llogaia, que Madrid ens imposa aeri. Hi ha treballs que defensen el soterrament de la línia que no han estat estudiats. El govern català segueix emparrat a fer la MAT aèria, quan sempre ha assegurat que defensaria el territori.

Un govern que no té competències pel que fa a les interconnexions internacionals, però que ajuda a fer el negoci a una empresa privada estatal. Companyia que té uns beneficis nets diaris de més d'un milió d'euros, i a on el seu president actual cobra més de 700.000 euros i els seus consellers, 125.000.

Mireu d'on prové tot aquest dineral i acabareu sabent qui paga la crisi: el ciutadà, tractat com un súbdit, com en plena inquisició. Fins quan aguantarem que cap poder actuï?