Impostos i literatura

Els impos­tos i els lli­bres són dos símbols de l'existència d'un país. La Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya es va crear el segle XIV com la ins­ti­tució que recap­tava els impos­tos dels ciu­ta­dans i els apli­cava als ser­veis públics que el govern donava. Ho va recor­dar el pre­si­dent Artur Mas el dia que el Par­la­ment de Cata­lu­nya va apro­var dema­nar al govern espa­nyol un nou pacte fis­cal. Al mateix temps, m'he assa­ben­tat que es pre­para la publi­cació d'una nova i gran història de la lite­ra­tura cata­lana.

El cobra­ment d'impos­tos és una de les com­petències bàsiques d'un govern. Els lli­bres són una de les pri­me­res mani­fes­ta­ci­ons d'una cul­tura. No hi ha govern sense ser­veis públics i no hi ha país sense cul­tura, que s'expressa a través de lli­bres, música, dansa, arts plàsti­ques, tra­di­ci­ons i altres mani­fes­ta­ci­ons artísti­ques. Sem­pre he cre­gut que Cata­lu­nya ha excel·lit i que pot excel·lir per l'eco­no­mia i per la cul­tura. Som un país petit, però que des­taca per una cul­tura artística que sovint ha tin­gut una presència mun­dial, en què podem afe­gir una cul­tura empre­ne­dora, única en el sud d'Europa.

No som millors que els nos­tres veïns: ni més intel·ligents, ni més ben plan­tats. Sor­to­sa­ment, som ètni­ca­ment impurs, resul­tat d'una bar­reja con­ti­nu­ada de sangs de tota mena. Tenim una pila de defec­tes, per­so­nals i col·lec­tius, que com­provo cada dia de l'any. Però hem creat una soci­e­tat que fa segles que tre­ba­lla bé i que fa com­pa­ti­ble la cre­ació d'un cert nivell de riquesa, amb les expres­si­ons d'una cul­tura de bon nivell, que s'expressa a través d'escrip­tors, pin­tors, arqui­tec­tes i artis­tes de tota mena.

El pacte fis­cal, apro­vat pel Par­la­ment de Cata­lu­nya, ens dona­ria una auto­no­mia finan­cera, que és el que es pro­po­sava la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya del segle XIV. Mai no hem tin­gut tant d'auto­go­vern i mai no hem estat tant depen­dents del govern espa­nyol, com es va dir a la jor­nada del 25 de juliol pas­sat al Par­la­ment. A part de la solució política que dema­nin els ciu­ta­dans, la solució econòmica no pot ser sinó una revisió del model de finançament actual, que té auto­no­mia per a les des­pe­ses però que no la té pel que fa als ingres­sos, que depe­nen en una part subs­tan­cial del que a Madrid volen donar.

Cata­lu­nya té una lite­ra­tura de bon nivell, que ha expres­sat els sen­ti­ments de la seva gent durant molts de segles. La cul­tura cata­lana té altres mani­fes­ta­ci­ons, però cap com la lite­ra­tura perquè per­meti una iden­ti­fi­cació naci­o­nal. A Gaudí el poden con­si­de­rar un gran arqui­tecte espa­nyol, però a Ramon Mun­ta­ner, Joan Mara­gall, Sal­va­dor Espriu, Mercè Rodo­reda o Joan Sales, per posar-ne uns exem­ples, els han de qua­li­fi­car obli­ga­da­ment com a cata­lans. El pacte fis­cal i la capa­ci­tat de recap­tar impos­tos està en mans dels polítics i dels ciu­ta­dans que els donin suport. Una nova història –ambi­ci­osa– de la lite­ra­tura cata­lana està en avançat estat de redacció. Són dues senyals d'iden­ti­tat.