Amb il·lusió!

No estan cansats d'escoltar cada dia repetides vegades una frase feta i recurrent que es pronuncia davant qualsevol fet quotidià que fins fa quatre dies era ben normal? Em refereixo a allò de: “Amb l'aigua que baixa...” (o “Amb la que està caient” en versió castellanitzada). Una frase que encapçala cada dia centenars d'opinions, pretesament assenyades, i que es fa servir per condemnar actituds o maneres de fer dels ciutadans. Si bé tots (o la majoria) ja vivim amb menys recursos, però almenys vivim. La gent surt a sopar, a fer el toc, a gaudir d'algun espectacle o del que sigui. I què? No s'ha de viure? La feina de molta altra gent depèn de les nostres petites despeses diàries. No es pot fer demagògia i viure amb l'ai al cor tot pensant en la prima de risc o en com ens han portat a la ruïna una colla de barruts. La cosa potser no pinta gaire bé, però s'ha de mirar endavant amb optimisme, afrontar els nous reptes. Deixar de pensar en la sangonera que s'emporta els nostres impostos i recursos. Potser no serà fàcil, però un dia o altre ens desempallegarem d'aquesta sangonera. Aquest és l'objectiu que ens ha de moure. I ho hem d'afrontar amb il·lusió!