Reconeixement

Acabats els Jocs Olímpics de Londres, arriba l'hora de fer balanços i pel que s'ha vist durant disset dies de competicions tenim un esport femení que es mereix tot el respecte i, sobretot, tot el nostre reconeixement. Si fem una ràpida mirada al medaller s'observa que les dones han aconseguit millors resultats que els homes, amb una proporció en el cas dels esportistes catalans de quatre a un en favor de les dones. De moltes de les medallistes, potser amb alguna excepció, amb prou feines sabem qui són o a quin equip juguen habitualment. Perquè, no ens enganyem, vostès sabien que Catalunya teníem unes jugadores de waterpolo capaces d'arribar fins a una final i aconseguir una medalla de plata...?

Malauradament, i aquí potser hem d'entonar el mea culpa, la presència de l'esport femení als mitjans de comunicació no és la desitjable, com tampoc no ho és la d'esports mal anomenats minoritaris. No ens enganyem, tenen més seguiment, tant pel públic masculí com femení, esports majoritaris i practicats per homes com ara el futbol, el bàsquet o el ciclisme. Les xifres, argumentarà algú, abonen que l'esport és majoritàriament masculí, amb una proporció en aquest cas de 78 a 22 vistes les dades d'esportistes federats a Catalunya el 2011.

Doncs davant d'aquests números encara més raons per treure's el barret davant d'aquestes dones que, amb les seves medalles o diplomes olímpics, ens han demostrat que elles, de forma més aviat silenciosa i lluny dels focus, treballen igual o més que els seus companys del sexe contrari, i estan entre les millors. Felicitats!