Llibres vells

Un dels grans plaers de la meva vida ha estat rescatar llibres abandonats. El nostre país no és França, on a cada racó pots trobar llibres vells barats, però hi ha zones plenes de tresors. A Barcelona hi ha les llibreries del carrer Aribau –cada cop en queden menys–, les dels voltants de l'Ateneu i moltes altres. M'agrada Stock, al carrer Comtal, on el Francesc és el continuador de l'esperit de la desapareguda Novecientos del carrer Llibreteria. A la rebotiga es poden trobar autèntiques joies.

Gràcia és plena de mines per explotar. Un guia mínimament expert pot fer-se amb una bona col·lecció de llibres a preus irrisoris. L'altre dia em va agradar retrobar Isaac Bashevis Singer, l'extraordinari narrador en jiddisch, que va obtenir el premi Nobel el 1978. He passat aquests dies passejant-lo per l'interior de l'Empordà i llegint-lo sense condicionants de temps. Si no passa res –toco fusta– en parlaré demà.

Rescatar llibres és un esport de ficció. Hi ha best sellers que es repeteixen en cada pila, per exemple els que regalaven les caixes a les dècades de 1970 i 1980, quan a les cases els apreciaven. També hi ha autors que han caigut en desgràcia o que formaven part de l'imaginari d'una generació desapareguda. Quan es buiden els pisos de gent gran, que ha mort o han anat a residències, els familiars tenen poca estima als llibres escampats per les lleixes. Així aterren a les llibreries de vell. N'hi ha molts de Manuel de Pedrolo i edicions del Club dels Novel·listes. Llegits o encara verges, amb anotacions o vells bitllets de metro com a punts, cadascun amaga una vida secreta.