Opinió

De SET en SET

Poema o problema

Des de fa anys, una part del món de l'art (en tant que món) és una presa de pèl, una farsa endreçada. En el ter­reny poètic (en tant que art) aquest feno­men també és un fet, i fa ràbia. Els que estem ave­sats a pun­xar-nos amb dosis ele­va­des de poe­sia, detec­tem el llautó d'alguns poe­tas­tres, més pollas­tres que poe­tes. I, ep, hi ha bons poe­tes a casa nos­tra! La flo­rida dels joves que seguei­xen l'estela de Casas­ses i, de mica en mica, tro­ben la seva pròpia fibra, tenen molt a dir. Però no tots els lli­bres que tro­bem a la secció de “poe­sia” res­po­nen amb fran­quesa al gènere. Com passa amb els tri­lers, només un dels tres gobe­lets amaga la pilo­teta. Tot i la inco­mo­di­tat d'eti­que­tar, avui des­ta­quen tres tipus de poe­sia: la “poe­sia de l'experiència”, en què el poeta escriu tot el que viu sense fil­tre, interessi o no al lec­tor (que sovint es troba lle­gint el die­tari d'un des­co­ne­gut); la “poe­sia tex­tu­a­lista”, que revo­lu­ci­ona tant el llen­guatge que acaba per des­a­parèixer, i la “poe­sia poe­sia”, que sap que entre el sub­jecte que escriu i el sub­jecte que lle­geix (o que escolta) hi ha un procés cre­a­tiu que usa el gar­bell i crea llen­guatge. La pri­mera diu que comu­nica; la segona es pensa que expressa, però la gràcia radica en la suma, que es diu emoció. El món de l'espe­rit s'eixam­pla i sem­bla que tot s'atura. Un poema no és un analgèsic: cura per ins­tint i no per pros­pecte. Un poema no és un ansiolític: té nervi i acti­tud, i no incita a la con­tem­plació de llu­nes hiperbòliques. I, per des­comp­tat, no pot ser una novel·leta que narri les ana­des al bor­dell. La poe­sia no sedu­eix quan no diu res però tam­poc quan ho diu tot: ni silenci ni vòmit. És la forma més potent de rea­lit­zació d'una llen­gua, del dir, de la paraula. I el vers? Pot ser lliure, però ha de ser vers i no pas un tic com­pul­siu de pas­sar línia. No us dei­xeu ensar­ro­nar: la poe­sia vera té els ulls oberts i no cap­tiva amb retòriques ampul·loses de tri­buna ni amb la suma de pre­fi­xos sense teca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.