Opinió

Per un setembre sense IVA

Amb l'‹espantà› de Rajoy potser s'hauria pogut evitar la de Mas

Simbòlica i, per tant, essen­cial en un con­text, com l'actual, de depressió psi­cològica col·lec­tiva, la pri­mera mesura del nou govern soci­a­lista a França fou abai­xar-se un 30 per cent el salari. A Espa­nya a hores d'ara ja sabem que la major part de la vida ens cos­tarà més a par­tir de l'immi­nent setem­bre. “Paga l' últim”. L'infeliç des­ti­na­tari final en la cadena del valor afe­git no té ningú al seu dar­rere a qui poder reper­cu­tir-lo. Per des­comp­tat aug­men­tar l'IVA no reduirà l'eco­no­mia sub­mer­gida; al con­trari. A més, la broma sols per­metrà recap­tar (es un desi­deràtum) uns poquets mili­ons d'euros dels 977.000 que ja tot­hom dóna per fet que con­for­men el nos­tre deute. Per si sol, evi­dent­ment, és no res, però si hi afe­gim el man­tra que la culpa la tenen les Comu­ni­tats Autònomes, que acu­mu­len una des­pesa que s'acosta a la mei­tat del total deute, pot­ser podran des­pis­tar el per­so­nal res­pecte a fets con­su­mats i endèmics del sis­tema.

Covar­da­ment tard ha pres el govern de Rajoy unes mesu­res de coherència interna zero, men­tre dei­xen per a l'altre segle la pro­funda reforma que el sis­tema reque­reix, la segona tran­sició que l'Estado hau­ria neces­si­tat per no des­di­bui­xar-se fins a des­a­parèixer. Això sí, amb el mateix IVA que països de salari mínim inter­pro­fes­si­o­nal que quasi tri­plica el nos­tre, i on quan algú delin­queix, sigui cap d'Estat o pri­mer minis­tre, se l'empa­pera sense con­tem­pla­ci­ons. L'avarícia de gua­nyar també a Anda­lu­sia demorà i noquejà la deter­mi­nació amb la qual Rajoy hau­ria hagut d'exer­cir un lide­ratge sense esclet­xes, que con­cités la sòlida uni­tat de tota la població i el res­pecte i la col·labo­ració mutus amb els ens subes­ta­tals. No és que entre la gent o molts reie­tons autonòmics hi sumem més alçada de mires que en el Pre­si­dent. Repe­tiré per enèsima vegada que han estat la nos­tra covar­dia i indolència les por­tes d'entrada dels abu­sos. Fins ara la majo­ria de vostès, lec­tors, i jo mateixa, no hem fet altra cosa que seguir tre­ba­llant en con­di­ci­ons que s'estre­nyen dia a dia, fins a anul·lar-se en molts casos. I arri­bats a aquest punt, què més estem dis­po­sats a fer? Quin sacri­fici car­re­garíem sobre la nos­tra esquena per veure conclòs aquest temps d'ini­qui­tat? Perquè en aquest con­text de penúria bar­re­jada amb cor­rup­ci­ons gegan­ti­nes, sols fal­tava veure els par­la­men­ta­ris del PP (que com tot par­la­men­tari que vul­gui con­ti­nuar en el càrrec té poc marge de lli­ber­tat) aixe­car-se i aplau­dir el seu cap de files per la sang i l'oxi­gen que traurà a la mitja ciu­ta­dana. Però de seguida rec­ti­fi­quen: avi­sats de la manca d'empa­tia de la dita acció pels del ram de la mer­ca­dotècnia política, es pre­senta la vice­pre­si­denta en roda de premsa acom­pa­nyada por aquesta esqui­zofrènia par­tit-mer­cat ano­me­nats Mon­toro i De Guin­dos i, amb ulls de llàgri­mes, ens tra­du­eix allò de “que os jodan”.

Avisa Mas que Cata­lu­nya pot mar­xar d'Espa­nya com hau­ria d'haver adver­tit Rajoy que no con­ti­nuaríem a Europa si aquesta es con­for­mava amb ser el club on Ale­ma­nya recu­perés tots els diners que ens deixà per adqui­rir les seves jogui­nes.

Tenim temps i art per recons­truir el sis­tema d'ense­nya­ment, magnífics inves­ti­ga­dors per pro­te­gir per tal que no mar­xin, una xarxa de trans­port de mer­ca­de­ries per via fèrria per tei­xir i així fer que els nos­tres ports juguin en la millor lliga, tenim un munt de lla­dro­nies per per­se­guir, uns mit­jans de comu­ni­cació per sane­jar i alli­be­rar de ser­vi­tuds, tan­tes coses per fer... En fi, som deu­tors, ergo, si mar­xem, el pro­blema el té Europa i algun ban­quer inde­cent, i un parell d' empre­ses de les dites exem­plars però que gua­nyen diners perquè fabri­quen (i venen) fora…

Amb l'espantà de Rajoy pot­ser s'hau­ria pogut evi­tar la de Mas. Però ja és massa tard. Ara sols queda espe­rar que aquest sigui més valent i menys indo­lent que aquell, i recor­dar que el coratge amb coratge (i sense IVA) es paga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.