Opinió

L'endemà del dissabte

Estiu.

Per fi, ho he fet. Al cap de vint anys de visi­tes gai­rebé anyals a Holanda, l'endemà del dis­sabte pas­sat vaig acon­se­guir veure Zomer­gas­ten (Con­vi­dats esti­uencs) un pro­grama ja mític de la tele­visió neer­lan­desa, emès cada estiu des del 1988. A pri­mera vista, sem­bla que Zomer­gas­ten no tin­gui res d'espe­cial: es tracta d'una sèrie d'entre­vis­tes dis­te­ses amb unes per­so­nes més o menys cone­gu­des, a l'estil, posem per cas, del pro­grama Iden­ti­tats (diri­git i pre­sen­tat, ja fa temps, per Josep Maria Espinàs a TV3). Però el que fa que Zomer­gas­ten sigui tan dife­rent és que cada entre­vista dura ni més ni menys que tres hores sen­ce­res (en rigorós directe). I l'èxit –tre­mend– del pro­grama rau pre­ci­sa­ment en la seva llargària, ja que els con­vi­dats –alli­be­rats de l'obli­gació, impo­sada sovint a les entre­vis­tes tele­vi­si­ves con­ven­ci­o­nals i per tant breus, de fer-se l'interes­sant tot etzi­bant qua­tre coses si fa no fa lles­te­tes en un temps mínim– aca­ben par­lant amb una pro­fun­di­tat inu­si­tada de les coses que més els afec­ten, inclo­ent-hi, si cal, epi­so­dis relle­vants de la seva vida pri­vada, sense que això com­porti cap dava­llada cap al cla­ve­gue­ram viro­lat en què neden els rea­lity shows.

Temps.

Per ame­nit­zar la pre­sen­tació visual, cada entre­vis­tat també ha d'esco­llir uns quants frag­ments de pel·lícules que tenen algun lli­gam amb aquells aspec­tes de la seva vida i obra que volen des­ta­car. I aquí tam­poc es va amb pres­ses: els frag­ments poden ser tan llargs com desitgi el con­vi­dat de torn.

Plaer.

L'entre­vis­tat al pro­grama que vaig veure era la dis­se­nya­dora i tra­fi­cant d'idees Lidewij Edelko­ort –una bar­reja impro­ba­ble de Maris­cal, Bigas Luna i Vicenç Altaió– de la qual no sabia res però que va eli­mi­nar qual­se­vol temp­tació de fer zàping amb la seva insistència gens petu­lant sobre la natu­ra­lesa de la cre­a­ti­vi­tat i la seva des­cripció pre­cisa del dolor que sen­tia a causa de les infi­de­li­tats –acor­da­des amb ella, per cert– del seu marit. Van ser tres hores fas­ci­nants, en què una per­sona prou cone­guda es va depa­tu­mit­zar a través de la seva pròpia hones­te­dat. No dubto que es podria fer quel­com sem­blant a la tele­visió cata­lana. Sobre­tot si es res­pecta la regla número u de Zomer­gas­ten: no con­vi­dar-hi cap polític. Al cap i a la fi, l'estiu és per pas­sar-s'ho bé.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.