Opinió

Els aeroports catalans

Si sortim de Catalunya i mirem el mapa d'Espanya, Alguaire es troba entre els aeroports necessaris que poden ser rendibles i queda lluny de la llarga llista dels despropòsits o de les instal·lacions discutibles

L'emissió diu­menge pas­sat del pro­grama 30 minuts dedi­cat als aero­ports va apor­tar molts ele­ments de cla­ri­fi­cació del debat. Vull tor­nar-hi, un cop més, per asse­nya­lar la lògica política i ter­ri­to­rial de l'aero­port d'Alguaire. I vull dei­xar ben clar que per molta coherència política i ter­ri­to­rial que hi detectéssim no seria sufi­ci­ent si no hi afegíssim la impres­cin­di­ble uti­li­tat social.

Convé en pri­mer lloc acla­rir del tot el tema de la loca­lit­zació. El pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç de Lleida, que sem­pre ha estat un radi­cal defen­sor d'un aero­port llei­datà, va dei­xar obert un inter­ro­gant que en rea­li­tat no exis­tia. Deia que Lleida volia un aero­port i que men­tre uns (CiU) el volien als plans d'Alfés, uns altres (el govern de progrés) el van voler a Alguaire. En rea­li­tat Alfés es va haver de des­car­tar necessària­ment perquè un informe del Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent, emès encara en època del govern de CiU i amb ante­ri­o­ri­tat a desem­bre de 2003, decla­rava Alfés no apte per a una infra­es­truc­tura aero­portuària tant per raó de la defensa de la timo­neda com per raó de la pro­tecció de l'alosa becuda.

Calia, doncs, defu­gint qual­se­vol plet ter­ri­to­rial, abor­dar un estudi en pro­fun­di­tat i de carac­terísti­ques molt tècni­ques que definís un nou emplaçament òptim i sense les con­no­ta­ci­ons medi­am­bi­en­tal dels plans d'Alfés. L'elecció d'Alguaire no va ser aleatòria i està empa­rada en cri­te­ris molt sol­vents de caràcter aero­por­tu­ari i també econòmic. L'elecció d'Alguaire no va ser objecte de pràcti­ca­ment cap con­trovèrsia.

Vull afe­gir, això sí, que con­tra els cri­te­ris radi­cal­ment res­tric­tius dels tècnics del Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent vam defen­sar des del Depar­ta­ment de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques la con­tinuïtat, a Alfés, de la pràctica espor­tiva i la vin­cu­lació defi­ni­tiva de les anti­gues ins­tal·laci­ons mili­tars a les acti­vi­tats de l'aero­club de Lleida, amb una història i una tra­jectòria que bé el feien merei­xe­dor de dis­po­sar d'unes ins­tal·laci­ons pròpies. Argu­mentàvem la com­pa­ti­bi­li­tat de l'acti­vi­tat aèria espor­tiva i la timo­neda, i érem par­ti­da­ris de deli­mi­tar del con­junt de la finca, com­prada i ben com­prada pel govern de CiU, un perímetre molt rígid dedi­cat als avi­ons espor­tius del club llei­datà i els seus visi­tants, i la resta de la finca posar-la a la plena dis­po­sició de totes les ini­ci­a­ti­ves medi­am­bi­en­tals que cal­gues­sin.

La neces­si­tat d'un aero­port a les ter­res de Lleida estava empa­rada pel pla d'aero­ports vigent el 2003 i rei­te­rada pel nou pla d'aero­ports, aeròdroms i heli­ports que es va apro­var amb poste­ri­o­ri­tat, redac­tat per ini­ci­a­tiva del govern de progrés. Les ins­ti­tu­ci­ons llei­da­ta­nes s'hi van bol­car sense cap recança i tant la Cam­bra de Comerç, com la Pae­ria i la Dipu­tació Pro­vin­cial van esde­ve­nir els agents prin­ci­pals d'una demanda àmplia de la soci­e­tat civil que en feia un motiu de rei­vin­di­cació i orgull ter­ri­to­rial. Natu­ral­ment, el tema no es situ­ava pas en un ter­reny estric­ta­ment sen­ti­men­tal i sub­jec­tiu. Totes les ins­ti­tu­ci­ons llei­da­ta­nes i la mateixa Gene­ra­li­tat van pro­moure suc­ces­sius plans de negoci que cul­mi­na­rien en el docu­ment asso­ciat a la cons­trucció i poste­rior explo­tació de les noves ins­tal·laci­ons d'Alguaire. És en aquest sen­tit una mica sor­pre­nent que aquells que des del govern i des de l'opo­sició, des de les ins­ti­tu­ci­ons i des de la soci­e­tat civil havien estat vale­dors radi­cals de l'aero­port de Lleida en facin ara una defensa tèbia i poc radi­cal. Com si pel fet d'haver-se cons­truït en una etapa de set anys en què les majo­ries par­la­mentàries no els van ator­gar marge sufi­ci­ent per gover­nar, ja no fos motiu de la radi­ca­li­tat que havien exhi­bit amb ante­ri­o­ri­tat. Fugir ara d'estudi és sor­tir amb excu­ses de mal paga­dor dei­xant d'altra banda en evidència els res­pon­sa­bles locals de la coa­lició naci­o­na­lista que en aquest tema suma­ven amb el con­junt de les for­ces polítiques del ter­ri­tori.

Gavín, Gila­bert, Pueyo, Siu­rana i Ros són, doncs, noms des del camp de la política asso­ci­ats a una defensa incon­di­ci­o­nal del que ara és una rea­li­tat que, estra­nya­ment, sem­bla incòmoda per a alguns quan hau­ria de ser rei­vin­di­cada amb la força dels argu­ments i poten­ci­ada amb l'estímul impres­cin­di­ble per fer-ne una ins­tal·lació d'indis­cu­ti­ble ren­di­bi­li­tat social i ter­ri­to­rial.

Ho deia un dels pro­fes­sors con­sul­tats pel pro­grama 30 minuts. No importa tant la ren­di­bi­li­tat econòmica, que és alta­ment desit­ja­ble, com la uti­li­tat i el sen­tit social. Si es fa ser­vir es jus­ti­fica i si no es fa ser­vir no es jus­ti­fica. Així, la lite­ra­tura de la crisi ens ha por­tat a bus­car casos para­digmàtics d'inver­si­ons inne­cessàries i faraòniques. I des de fora de Cata­lu­nya, però també des de Cata­lu­nya mateix, s'ha vol­gut col·locar Alguaire en la llarga llista de des­propòsits de l'època de l'abundància.

En aquest sen­tit, les històries refe­ri­des en el mateix pro­grama als aero­ports de Ciu­dad Real, Cas­telló de la Plana, Alba­cete o Osca, fan ben evi­dent que Alguaire no se situa en aquest qua­dre d'honor dels des­propòsits. Els casos esmen­tats fan bo Alguaire per la seri­o­si­tat del seu plan­te­ja­ment i pels matei­xos resul­tats, per modes­tos que siguin, en aquests anys ini­ci­als. La com­pa­ració amb Osca és espe­ci­al­ment sig­ni­fi­ca­tiva, perquè men­tre la soci­e­tat pública de pro­moció de l'esquí a l'Aragó (amb par­ti­ci­pació del sec­tor finan­cer) i basada en la com­bi­nació de les esta­ci­ons i de les pro­mo­ci­ons immo­biliàries opta per situar els vols a Tolosa, Alguaire, des de la seva cre­ació, malda per cap­tar els vols de Tolosa i por­tar esquia­dors a les pis­tes del Piri­neu llei­datà i andorrà. Andorra en rea­li­tat ha sen­tit Alguaire com a més seu que alguns sec­tors reti­cents de la soci­e­tat cata­lana!

I per aca­bar, el mapa de la ren­di­bi­li­tat dels aero­ports d'Aena que va mos­trar el 30 minuts no té preu. Només cinc aero­ports són ren­di­bles, cinc o sis més són neces­sa­ris, i la resta tots s'han de qüesti­o­nar i revi­sar. Si sor­tim de Cata­lu­nya i mirem el mapa d'Espa­nya, Alguaire es troba entre els neces­sa­ris que poden ser ren­di­bles i queda lluny de la llarga llista dels des­propòsits o de les ins­tal·laci­ons dis­cu­ti­bles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.