Drets universals
Ja em sap greu començar l'article d'una manera tan poc estiuenca, amb una densitat hivernal. Però espero no estroncar cap daikiri ni provocar gaires desercions lectores si declaro d'una sola tirada que “creure en la dignitat de les persones passa per una defensa universal de les llibertats i els drets humans”.
És per aquest motiu que estic sincerament, i no només emfàticament, indignat i preocupat pels casos de Julian Assange i les tres integrants del grup de música rock Pussy Riot, condemnades per un tribunal de Moscou a dos anys de presó per “haver soscavat greument l'ordre social” després que irrompessin en un temple ortodox i fessin el que haurien fet totes les persones moralment íntegres del món: pregar perquè tots els Putin fotin el camp del poder. Prego per Assange, al mateix temps que trobo indignes aquells que, amb tres o quatre frivolitats de manual, despatxen el tèrbol judici al fundador de Wikileaks. Es pot, amb esquematismes moralment pornogràfics, intentar desactivar l'assetjament a Assange dient que el president de l'Equador no és precisament un paladí de la llibertat de premsa? Algú, sisplau, els pot dir, a aquests analistes satisfets d'haver-se conegut, que a Assange ara li va la vida, i que quan a un li va la vida, com molts altres quan no els va la vida, fa de més i de menys, sobretot més de més que no pas de menys, i, per tant, no cal exigir-los coherències inhumanes? Algú els ho pot recordar?
És per aquest sentit universal de la justícia i les llibertats que sóc sensible a aquella llei que diu que “el context dóna sentit a les coses”. Per això trobo terrible que els mitjans de comunicació de Catalunya i de l'Estat espanyol hagin dedicat moltes més portades i molts més espais als casos de les Pussy Riot i a Assange que no pas als clars indicis de sistema totalitari que expressen, posem
per cas, la devastadora vulneració de drets
que es van cometre amb la detenció d'Èric Bertran (vegeu hemeroteca); o amb el cas del jove retingut (segrestat?) i apallissat per efectius de la policia a l'estadi Vicente Calderón en la passada edició de la copa del Rei de futbol entre Barça i Atlètic (un tema informativament encara verge); o amb la detenció de Valtònyc, raper mallorquí denunciat pel fet d'“injuriar el rei” en la lletra d'una de les seves cançons. Palaus d'hivern russos en plena canícula catalana i espanyola.
