Ara torno
Humans
Si les previsions dels homes del temps s'han complert, quan vostès llegeixin aquest article l'onada de calor ja ha d'haver passat. Els puc assegurar, però, que mentre jo l'escric encara és ben present. No passa ni un bri d'aire i l'ambient està tan carregat d'humitat que tinc tot el cos suat fins a l'últim replec. Però no estem en un ascensor, i per tant no he vingut a parlar-los del temps. O potser sí? Ara mateix acabo de llegir les últimes notícies de les naus Voyager 1 i Voyager 2, que van ser llançades a l'espai l'estiu de 1977 i que en aquests moments estan a punt d'abandonar el nostre sistema solar. No sembla que sigui per la calor que hi fa els últims dies; la seva missió va molt més enllà d'aquest lloc i aquest moment. De fet, la seva missió inicial ja l'han acomplert: van ser enviades a explorar i enviar informació de Júpiter i Saturn, i com que encara funcionen ara envien dades dels confins del sistema solar. Els científics esperen que continuïn funcionant prou temps perquè emetin també informació un cop surtin a l'espai exterior.
Llegeixo, també, que si algun dia les naus Voyager cauen en mans d'altres éssers intel·ligents, hi trobaran uns discs de coure banyats en or de 30 centímetres de diàmetre amb informació sobre els éssers humans: la situació de la Terra a l'espai, un diagrama de l'àtom d'hidrogen, salutacions en 55 llengües, imatges i diagrames de l'home i la dona (amb un fetus), una casa africana i l'edifici de l'ONU a Nova York, peces musicals i sons com ara el de la pluja i el vent, un gos lladrant, un tren, un tractor, el batec del cor humà i un petó. Elements que ens caracteritzen però que no sé si ens defineixen. I ara, amb aquesta calor que m'emboira el pensament, penso també en tanta misèria humana que ha emergit els últims segles, en l'avarícia, la maldat i la incompetència que ha originat la crisi d'ara i aquí... En les tares que els hipotètics i llunyans éssers intel·ligents també trobaran en els humans.
Un moment, un fil d'aire! M'abandono a gaudir d'aquesta brisa suau. Tanco els ulls i tinc la sensació que tot es relativitza i es torna més net i que és possible que viatjar per l'univers llunyà al capdavall no sigui tan diferent de viure aquest instant.