Abans de l'1

A casa aquests últims dies d'agost estem molt ocupats i una mica estressats. Ja tenim els tiquets de l'autobús per anar a la manifestació de la Diada a Barcelona, però a part d'això ens trobem que, si ens volem estalviar uns calés, hem de comprar i de fer tota una sèrie de coses abans de l'1 de setembre, que apugen l'IVA –una castanya!–. Hem badat i el temps se'ns ha tirat a sobre. Abans de res, hem d'anar a la perruqueria, tota la família, a tallar-nos els cabells (i sort que no em tenyeixo!). La meva filla petita comença a l'institut, i necessita tot de material escolar –diu que no pot aprofitar res de l'any passat–, uns pantalons de xandall i unes vambes. Això sí: la cartera, la vella, que està prou bé, i va que xuta. Abans del dia 1 també hauria de portar els gats al veterinari (no és pas que estiguin malalts, però en tinc tres, i de tant en tant bé els han de fer una revisió). També fa temps que tinc la idea de comprar-me un congelador, i em sembla que finalment faré un cop de cap, me'l compraré avui mateix i l'ompliré fins a dalt de tot de verdura, peix i carn. També aprofitaré entre avui i demà per anar al cine a veure un parell de pel·lícules que m'interessen i, si tinc temps, vull anar a sentir un concert de la Sílvia Pérez Cruz. Per acabar, l'últim sopar d'estiu a la fresca, que fèiem cada any a finals de setembre, i que era tan agradable perquè tots portàvem el jerseiet posat, aquest any l'avançarem i el farem demà mateix, i parlarem de com serem més pobres i viurem més escanyats i ens donarem ànims els uns als altres mentre esperem la hisenda pròpia i la independència.

L'única cosa que també podria fer per estalviar-me una pasta amb aquesta pujada salvatge de l'IVA és morir-me ara. M'estalviaria –vull dir, faria estalviar a la família– cap a 400 euros, que és el que costaran de més a partir d'ara els serveis funeraris. Però vaja, tampoc no ve tant d'aquí i, si déu vol, això ho deixarem per a més endavant.