Del 10-J a l'11-S

Han passat més de dos anys des de la multitudinària manifestació del 10-J i ara ens preparem per a una altra, l'11-S. El juliol del 2010 l'emprenyament per la sentència del Constitucional que retallava l'Estatut va aconseguit que partits (excepte el PP), sindicats i patronals, tot i les seves diferències, es manifestessin plegats acompanyats de milers de catalans. Va ser una demostració tranquil·la del sentir d'una part important de la ciutadania que, vistos els resultats, de ben poc ha servit. Han passat dos anys. Hi ha un nou govern a la plaça Sant Jaume i a La Moncloa, una tremenda crisi colpeja la societat amb milers i milers d'aturats, l'economia està en recessió i els efectes de les retallades es deixen sentir amb més o menys intensitat en els serveis públics. La caixa està buida, el govern no pot fer front als pagaments i cal demanar el rescat a l'Estat, que no compleix amb els seus compromisos i amenaça amb la recentralització. És enmig d'aquest panorama desolador que hi ha convocada la manifestació per la independència... i pel pacte fiscal.

De motius per sortir al carrer, n'hi ha, i molts més que fa dos anys. Si alguna cosa hem après en aquest temps és que no estem còmodes amb l'actual encaix a l'Estat. Amb l'Estatut es va intentar fer-ho seguint les seves regles, però no els va convèncer. Ara hi ha damunt la taula diverses propostes, algunes per mantenir l'encaix, i d'altres per trencar-lo definitivament. La Diada serà un termòmetre molt valuós per determinar què vol la gent, però no ens enganyem, l'endemà del 10-J es parlava d'un abans i un després de la manifestació. I ja hem vist com ens ha anat.