Del pacte fiscal a la majoria

“Es pot saber què en pensa, d'això del pacte fis­cal?”

“Ja hi tor­nem a ser. Ja li vaig dir que hi estava a favor, com gai­rebé tot­hom. Que paguem massa i el que paguem es queda pel camí i no torna. Recordo que a vostè li sem­blava que no ens en podíem sor­tir, que Madrid s'hi posa­ria de cul. De fet, crec el seu punt de vista era que no ens podien dir que sí perquè neces­si­ta­ven els nos­tres diners per anar tirant. Ja veu que l'escolto.”

“Doncs miri, encara li diré més: ni a Madrid ens poden donar res que s'assem­bli a un con­cert econòmic ni els par­tits cata­lans el volen. Vostè lle­geix els dia­ris? Escolta
la ràdio? S'ha fixat en el que diuen que dema­nen? Parau­les, parau­les, parau­les. Què vol dir pacte fis­cal? Només és un joc de dues parau­les. Si algú vol nego­ciar ha de fer una pro­posta clara. Si no volem ni podem con­ti­nuar rega­lant
el deu per cent del nos­tre PIB per ser espa­nyols, cal dei­xar clar fins on estem dis­po­sats a arri­bar. Podríem dir que, d'entrada, no volem pagar res. Podríem dir que només volem pagar un 1%, o un 2, o pot­ser un 4, el que ens semblés rao­na­ble­ment jus­ti­fi­ca­ble. Hauríem de pro­po­sar els ter­mi­nis tem­po­rals d'aquesta apor­tació, que no pot pas ser per sem­pre més. Cal­dria estu­diar i con­cre­tar a què es des­ti­na­ria la nos­tra apor­tació per asse­gu­rar-ne l'eficàcia. I con­tro­lar tot el procés. Vostè n'ha sen­tit par­lar de tot això? Oi que no? Doncs ja estem ente­sos. Parau­les i més parau­les.”

Aquest home és un pes­si­mista de mena. Ja en tor­na­rem a par­lar després de la Diada. Quan s'hagin vist els pre­si­dents Rajoy i Mas, sabrem cap on pot deri­var la qüestió. Alguna cosa hau­ran de dir i de fer. Ja es comença a enten­dre que Cata­lu­nya no pot con­ti­nuar amb un sis­tema que la posa en situ­ació de ser res­ca­tada –com un favor– amb els diners de pocs mesos de superàvit fis­cal. Hem de dema­nar humil­ment que ens dei­xin una petita part dels nos­tres diners? És tan absurd i tan il·lògic que no es pot adme­tre.

“No? I què faran? Un tan­ca­ment de cai­xes? Una vaga de fam? Més pro­tes­tes al car­rer? La inde­pendència? Vostè creu en això de la inde­pendència? Qui l'ha de decla­rar? I qui li farà cos­tat si se la juga? Algú està dis­po­sat a anar a la presó? Recorda que Macià va anar a la presó? Que Com­panys també? Miri, li expli­caré ben clar. Els con­ver­gents juguen la carta del pacte fis­cal, sense dei­xar de fes­te­jar els inde­pen­den­tis­tes. Sem­bla que ame­na­cin Madrid: o pacte fis­cal o ens sepa­rem. Però se n'estan prou de dir-ho. El que diuen és que si no hi ha pacte fis­cal, apro­fi­ta­ran la indig­nació gene­ral per con­vo­car elec­ci­ons. I ho faran. Trau­ran la majo­ria abso­luta que no tenen i ja no sen­ti­rem a par­lar mai més del famós pacte fis­cal. Qui dies passa al govern, anys empeny.”